Mithu Sanyal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMithu Sanyal

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1971 Modifica el valor a Wikidata (52/53 anys)
Oberbilk (Alemanya Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Düsseldorf Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFeminisme, racisme, política identitària, cultura popular, postcolonialisme, ficció literària, periodisme, culturologia, cultura de masses i identitat personal Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Düsseldorf Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, periodista, acadèmic de la cultura, autor de radioteatre Modifica el valor a Wikidata
OcupadorWestdeutscher Rundfunk (1996–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Premis
Lloc websanyal.de Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm5625558 TMDB.org: 1412472
Twitter (X): Msanyal iTunes: 808142436 Goodreads author: 4105774 Modifica el valor a Wikidata

Mithu Melanie Sanyal (Düsseldorf, Oberbilk, 1971) és una científica humanista, periodista i escriptora alemanya.[1] Els seus principals temes són la cultura pop, el postcolonialisme i el feminisme.

Biografia[modifica]

Mithu Sanyal nasqué el 1971 a Düsseldorf, de mare polonesa i pare indi. Estudià literatura alemanya i anglesa en la Universitat Heinrich Heine de Düsseldorf i feu el doctorat sobre la història cultural dels genitals femenins. El seu llibre Vulva prové de la seua tesi doctoral, publicat en alemany el 2009, és un treball pioner en el tema i ha estat discutit en molts mitjans.

Mithu Sanyal escriu per a la ràdio alemanya (WDR) des del 1996. També per a altres canals com ara NDR, BR, Frankfurter Rundschau, Literatures, Taz, Junge Welt, SPEX, l'Agència Federal per a l'Educació Cívica, etc., i fou editora honorària de la revista feminista Wir Frauen.[2][3] Des de la publicació de la seua segona obra, Violació, Sanyal sovint ha estat convidada a col·laboracions, lectures, conferències, i debats públics.[4][5][6][7][8][9][10]

Publicacions[modifica]

  • Vulva – die Enthüllung donis unsichtbaren Geschlechts, Verlag Klaus Wagenbach, Berlín 2009, [[Special:BookSources/9783803136299|ISBN 978-3-8031-3629-9.]][11]
  • amb Jasna Strick, Nicole von Horst i Yasmina Banaszczuk: Ich bin kein Sexist, aber ...“Sexismus erlebt, erklärt und wie wir ihn beenden“ (traduït: No soc sexista, però. . . "Experimentar, explicar i eliminar el sexisme"). Orlanda Verlag, Berlín, 2013, ISBN 978-3-944666-00-6.
  • Vergewaltigung. Aspekte eines Verbrechens Edició Nautilus, Hamburg 2016, ISBN 978-3-96054-023-6.[12]
  • A casa. En: Fatma Aydemir, Hengameh Yaghoobifarah (eds): Eure Heimat ist unser Albtraum (traduït: La teua llar és el nostre malson). Ullstein five, Berlín 2019, ISBN 978-3-96101-036-3.

Premis[modifica]

Pels seus reportatges radiofònics sobre la història cultural de la lectura, ha rebut tres voltes el premi Dietrich Oppenberg Media de la Reading Foundation. Per la seua anàlisi, Violació: aspectes d'un crim, de Lucrecia al #MeToo Sanyal rebé el premi especial al 2017 com a part del programa Humanities International.[13]

Controvèrsia[modifica]

El 17 de febrer de 2017, l'article “Du Opfer (Tu, víctima)” de Mithu Sanyal i la periodista Marie Albrecht causà sensació en el Diari (taz). El rerefons fou una lectura el primer de febrer d'aquest mateix any al café Taz de Berlín, on un grup de persones que havien sofert una violació, li demanaren que no se'ls encasellés com a "víctimes". Aquesta discussió tingué ressò en els debats en la dècada dels 90 en l'escena feminista, i derivaren en l'encunyació del terme survivor (supervivents, en alemany überlebende).

La proposta de les dones que participaren en la conversa del café Taz fou canviar el prefix über del mot supervivent, és a dir, la partícula que dona la idea que es va escapar o va superar una possibilitat de mort, pel sufix er, que combinat amb un verb expressa la idea d'una cosa que es resol amb èxit o amb la qual cosa s'aconsegueix alguna cosa.[14] És a dir, es proposà canviar el terme de "supervivent (überlebende) de violència sexual" per erlebende "experimentadora (en el sentit d'"haver viscut una experiència") de violència sexual". Sanyal i Albrecht introduïren aquest terme el 17 de febrer de 2017 sense intenció de reemplaçar la paraula "víctima", amb la qual es vinculen drets legals, sinó d'oferir una altra possibilitat d'autodesignació.[15]

El bloc feminista The Troublemakers després escrigué una carta oberta en què acusaven Sanyal de banalitzar la violència sexual. No van enviar aquesta carta a Sanyal, sinó a totes les publicacions per a les quals treballa. Com a resultat, la revista mensual feminista Emma publicà un titular el 21 de febrer de 2017: “Les víctimes ja no haurien de ser anomenades víctimes”. Llocs com halle-leaks van copiar la foto de Sanyal d'Emma i hi escrigueren a sota: "El benfactor aconsella a les víctimes: la violació també pot ser una experiència. Diverteix-te!", o distorsions semblants de la seua declaració. El raonament fou que, com que Sanyal prové d'un país on la violació és legal (son pare ve de l'Índia, on la violació és, de fet, punible), recomanaria que les dones alemanyes es deixassen violar per refugiats. El lloc web dretà Philosophia Perennis acabà el seu article del 23 de febrer amb “Benvinguts a Refugistan”, uns altres amb l'adreça de Sanyal o el seu número de telèfon o un enllaç a Emma. L'AfD Saxònia criticà a Sanyal amb les mateixes paraules que els esvalotadors. El resultat en fou una tempesta mediàtica en què Sanyal rebé centenars de correus electrònics amb amenaces de violació i mort.[16]

El llenguatge suggerit per Sanyal fou àmpliament debatutit en els mitjans alemanys, a partir d'articles negatius com “L'experiència de la violació” d'Ursula Scheer, del 24 de febrer del 2017 en el Frankfurter Allgemeine Zeitung,[17] a articles molt personals i positius com ara "Violència sense nom", de Marion Detjen en Die Zeit del 27 de febrer del 2017.[18] Sanyal fou àmpliament defensada per altres blocs feministes. Hannah C. escrigué el 21 de febrer del 2017 en el Bloc Equip de Xiques: “Mithu M. Sanyal, científica cultural i autora, gosà fer alguna cosa i gairebé ningú se'n va adonar. Parlà amb persones a les quals anomenen víctimes i dugué el seu desig d'autodeterminació a la premsa i, per tant, al discurs mateix”. Centenars de persones enviaren correus electrònics de solidaritat a Sanyal i la defensaren en línia, i fora. El 3 de març del 2017 en el programa Kultur heute de televisió, Sanyal confessà que “A més de la tempesta d'odi, hi hagué també una d'afecte”. Al juliol del 2019, el portal de recerca i verificació de fets Correctiv publicà la seua anàlisi amb el títol "No, Mithu Sanyal no advertí a les víctimes que la violació “també es pot experimentar”".[19]

Referències[modifica]

  1. ↑ Dr. Mithu Sanyal – Vita (Memento vom 28. September 2007 im Internet Archive).
  2. ↑ Mithu Sanyal bei SPEX, abgerufen am 28. Juli 2020.
  3. ↑ Die erste Kanzlerin. Ist nun Gleichberechtigung?, Bundeszentrale für politische Bildung, 12.11.2018 abgerufen am 28. Juli 2020
  4. ↑ Kommunales Kino Freiburg: Mithu Sanyal spricht heute über die Tiefengrammatik von sexueller Gewalt, 12. März 2019.
  5. ↑ Vorwürfe gegen Asia Argento: „Eine Person kann nicht eine Bewegung diskreditieren“. Mithu Sanyal im Gespräch mit Marietta Schwarz, Deutschlandfunk Kultur, 23. August 2018.
  6. ↑ Deutscher Frauenrat: Mithu M. Sanyal, Video vom 16. Januar 2019.
  7. ↑ WDR Hörfunk: "Eure Heimat ist unser Albtraum", Gespräch mit Mithu Sanyal, WDR 3 Kultur am Mittag, 21. Februar 2019.
  8. ↑ Der Lila Podcast. Mehrere Gesprächsrunden mit Mithu Sanyal, 2017-2019.
  9. ↑ Heinrich-Böll-Stiftung, Gunda Werner Institut: Alle Beiträge von Mithu Sanyal, 2017-2018.
  10. ↑ Literarisches Zentrum Göttingen in Kooperation mit der 10th European Feminist Research Conference 2018 und dem Fachbereich Kultur der Stadt Göttingen: Mithu Sanyal im Gespräch mit Svenja Flaßpöhler, 2018.
  11. ↑ Sanyal, Mithu M. 1971-. Vulva : la revelación del sexo invisible. 1ª ed. Anagrama, 2012. ISBN 978-84-339-6339-0. OCLC 796286943. 
  12. ↑ Christiane Florin: Narrative der Gewalt: Über die Kulturgeschichte der Vergewaltigung. In: deutschlandfunk.de, Andruck – Das Magazin für Politische Literatur. 21. November 2016. (24. November 2016)
  13. ↑ Sonderpreis für Mithu Sanyal, boersenblatt.net, 4. Oktober 2017, abgerufen am 4. Oktober 2017.
  14. ↑ «Duden | er- | Rechtschreibung, Bedeutung, Definition, Herkunft» (en alemany). www.duden.de. [Consulta: 29 setembre 2020].
  15. ↑ Mithu Sanyal, Marie Albrecht. Du Opfer!. 
  16. ↑ Katrin Gottschalk. Debatte statt Hetze. 
  17. ↑ Ursula Scheer. Erlebnis Vergewaltigung?. 
  18. ↑ Marion Detjen. Gewalt ohne Namen. 
  19. ↑ «Nein, Mithu Sanyal hat Opfern nicht geraten, eine Vergewaltigung könne „auch Erleben sein“» (en alemany), 18-07-2019. [Consulta: 7 novembre 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mithu_Sanyal&oldid=31483784»