Mleh

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Mleh (armeni: Մլեհ) (mort el 1175) fou príncep d'Armènia Menor o Petita Armènia, de la dinastia rupeniana. Va succeir al seu nebot Rupen II.

El 1167 va preparar un complot per assassinar al seu germanastre Toros II, que fou descobert. Les seves propietats foren confiscades i fou desposseït dels seus càrrecs. Va marxar desterrat cap a Antioquia i es va fer cavaller templari, però no va durar gaire i el 1168 ja era a Alep on va entrar al servei de l'atabeg Nur al-Din. Alguns cronistes diuen que es va convertir a l'islam.

El 1169, mort Toros II, Nur al-Din va enviar a Mleh amb un exèrcit a l'Armènia Menor. El regent Tomàs va fugir a Antioquia (on va acabar assassinat per agents de Mleh) i el jove príncep Rupen II, posat sota la custòdia del catolicos Sant Narsès IV a Hromgla, va caure presoner mentre el catolicos era assassinat. El mateix Rupen fou assassinat (enverinat) al cap de pocs mesos, al 1170.

Mleh va canviar totes les aliances i va buscar el suport dels estats musulmans. El 1173 era prou fort per assaltar d'un sol cop les tres principals ciutats bizantines: Adana, Mamistra i Tars, que foren ocupades. L'estat armeni tornava a format un conjunt territorial complet.

Fou assassinat el 1174 a Sis [1]probablement per instigació dels senyors del país que no volien un cap favorable als musulmans. Els senyors locals van buscar un successor. Esteve, assassinat el 1165, germà e Mleh, havia deixat tres fills de la seva dona Rita de Barbaron: Rupen (III), Lleó (II) i Dolete (casada amb Bertran Embriaco). La corona fou atorgada al fill gran, Rupen III, que estava distant de les lluites de partits.


Precedit per:
Rupen II
Regne de la Petita Armènia
1169-1174
Succeït per:
Rupen III


Nota[modifica | modifica el codi]

  1. Guillem de Tir, XXV, 28