Mont Hunter (Alaska)
| ||||
| Tipus | Muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc i Reserva Nacionals de Denali | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alaska (EUA) | |||
| Localització |  Alaska | |||
| ||||
| Serralada | Alaska Range | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 4.442 m | |||
| Prominència | 1.412 m | |||
| Història | ||||
| Cronologia | ||||
| 1954 | primer ascens | |||
| Esport | ||||
| Primer ascens | 1954, per Fred Beckey, Heinrich Harrer i Henry Meybohm | |||
| Ruta normal | escalada en neu, gel i roca | |||
.jpg)
El Mont Hunter o Begguya, amb 4.442 msnm, és la tercera muntanya més alta de l'Alaska Range, després del Mont McKinley (6.194 m) i el Mont Foraker (5.304 m). Es troba a l'interior del Parc Nacional de Denali, a uns 13 km al sud del Mont McKinley. El Mont Hunter compta amb tres cims que es troben separats per una glacera de grans dimensions.
El nom[modifica]
El nom indígena de la muntanya és Begguya, que significa "nens de Denali". Els primers exploradors que anaren a la zona l'anomenaren Mont Roosevelt. El 1903, Robert Dunn, un reporter del "New York Commercial Advertiser," va visitar la zona com a part de l'intent de Frederick Cook per escalar el Mont McKinley. Ell va atorgar el nom de la seva tia Anna Falconnet Hunter (1885-1941), que va finançar el seu viatge, a una muntanya alta propera que sobresortiua des del nord-oest. Aquest va ser, de fet, un pic diferent, que ara es coneix com a Kahiltna Dome. Malauradament, el nom de Hunter es va aplicar erròniament l'actual Mont Hunter per un inspector del govern el 1906.[1]
Ascensions[modifica]
Tot i ser molt una muntanya de menor altura que el veí McKinley, la seva escalada és més difícil, per les seves escarpades cares i arestes i per ser molt menys visitada que el seu gran veí.
Fred Beckey, Heinrich Harrer i Meybohm Henry van completar la primera ascensió el 1954, a través de la llarga West Ridge, cosa que va suposar una gran fita per l'època i per les tècniques utilitzades.
A partir de 1977, amb Michael Kennedy i George Lowe, es va obrir una nova ruta per la cara nord-oest.
Referències[modifica]
- ↑ Selters, Andy (2004). Ways to the Sky. Golden, CO, USA: The American Alpine Club Press. pp. 170. ISBN 0-930410-83-1. (anglès)
Enllaços externs[modifica]
- El Mont Hunter a peakware.com (anglès)
- S GNIS: Mount Hunter (anglès)
- Fotografies del Mont Hunter a photomountains.com Arxivat 2020-11-25 a Wayback Machine.