Montserrat Sagarra i Zacarini

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMontserrat Sagarra i Zacarini

Montserrat Sagarra Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1925 Modifica el valor a Wikidata (98/99 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
Ocupacióbibliotecària Modifica el valor a Wikidata
ArtFotografia
Premis

Montserrat Sagarra i Zacarini (Barcelona, 1925) és una fotògrafa catalana.[1]

Biografia[modifica]

Bibliotecària de formació, va deixar aquesta professió per convertir-se en la primera professional catalana de la fotografia durant la dictadura franquista. L'any 1963 va establir l'estudi fotogràfic al carrer Domènech. Pionera a incorporar-se en una professió acaparada llavors pels homes, també va introduir innovacions formals en la fotografia catalana. Per exemple, va ser de les primeres persones a treballar en color, després de fer-ne un curs a Alemanya l'any 1963 i d'incorporar un laboratori de color al seu estudi. D'altra banda, el 1966 es va convertir en una de les primeres fotògrafes a introduir la modalitat de fotos mogudes. Amb motiu d'una exposició a Grifé i Escoda (1966) va utilitzar aquesta tècnica en unes imatges de curses de braus. Els laboratoris, sense entendre'n la proposta, es negaven a revelar-li les fotos. Els temes que més li han interessat han estat la cultura popular catalana, el món rural i la fotografia geogràfica. Durant molts anys va treballar com a fotògrafa de Pau Vila, alhora que li feia de xofer. Són seves les fotografies del llibre La casa rural a Catalunya i ha fet també gran part de les fotos de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Pensa que dedicant-se a la fotografia ha pogut fer la vida que desitjava.[1][2]

Fons personal[modifica]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Es tracta del material que l'autora va descartar de tot el que produí per encàrrec d'Enciclopèdia Catalana per a la Geografia Comarcal de Catalunya. Ofereix una visió àmplia del país; esglésies, monestirs, pobles i ciutats, edificis emblemàtics, llocs, d'interès, natura i paisatges. Tanmateix s'inclou una petita col·lecció de retrats de consellers de la Generalitat Republicana. El darrer ingrés correspon a material de diverses publicacions de l'autora.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Fotògrafes pioneres a Catalunya». web. Generalitat de Catalunya, 2005. [Consulta: 7 gener 2013].
  2. «Biografia de la fotògrafa». Web de la Generalitat de Catalunya, 2005. [Consulta: 7 gener 2013].
  3. «Sagarra i Zacarini». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].

Bibliografia[modifica]