Muchos hijos, un mono y un castillo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaMuchos hijos, un mono y un castillo
Fitxa
DireccióGustavo Salmerón Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Julita Salmerón
Gustavo Salmerón
ProduccióGustavo Salmerón Modifica el valor a Wikidata
GuióGustavo Salmerón i Beatriz Montañez Modifica el valor a Wikidata
MúsicaNacho Mastretta Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soPelayo Gutiérrez Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGustavo Salmerón Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRaúl de Torres
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2017 Modifica el valor a Wikidata
Durada88 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Recaptació504.533,18 € Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEspanya Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt7115920 Filmaffinity: 612147 Allocine: 257532 Rottentomatoes: m/lots_of_kids_a_monkey_and_a_castle Letterboxd: lots-of-kids-a-monkey-and-a-castle Allmovie: v692011 TMDB.org: 473176 Modifica el valor a Wikidata

Muchos hijos, un mono y un castillo és una pel·lícula documental espanyola de 2017 dirigida per Gustavo Salmerón[1] i protagonitzada per la seva mare Julita Salmerón.[2]

Sinopsi[modifica]

L'actor espanyol Gustavo Salmerón es col·loca darrere de la cambra per a capturar les fascinants excentricitats de la seva extraordinària mare Julita, qui va tenir tres somnis: tenir molts fills, tenir un mico i viure en un castell.[3]

Premis[modifica]

El documental ha estat guardonada amb els següents premis:

Recepció i crítiques[modifica]

La pel·lícula documental que ha aconseguit una recaptació de 504.533,18 €[9] amb 83.410[9] espectadors ha estat molt ben valorada per les crítiques professionals:

El diari El País[10][11] a comentar les següents crítica:

« El documental de Gustavo Salmerón sobre la seva mare retrata a un remolí vital i emocional »
— Gregorio Belinchón
« Sota el format del documental han aparegut al cinema espanyol altres senyores memorables (...) Però la més sorprenent, insòlita, graciosa, entranyable i surrealista que he vist en una pantalla, la meva heroïna a perpetuïtat, es diu Julia Salmerón i l'ha filmat el seu fill Gustavo al llarg de 14 anys. »
Carlos Boyero

El diari El Periódico[12] va comentar la següent crítica:

« La franquesa de la proposta és un dels seus triomfs. La capacitat escènica de Julita –una senyora que ha estat falangista, republicana i maçona–, i l'habilitat que té el seu fill Gustavo per a extreure el millor d'ella de manera gens forçada, és un altre as guanyador. »
— Quim Casas

Referències[modifica]