Música disco
La música disco és un gènere de música de ball derivada del R&B (rhythm & blues) que va mesclar elements de gèneres anteriors. Principalment: el funk[1] i el soul,[2] la música psicodèlica[3] amb tocs llatins en molts casos, especialment la música salsa[4][5]
i el Pop rock
Secundàriament: la música afro-cubana (la Soca)[6] la música clàssica, el Gospel[7] elSwing[6] i el Blues[7]
i que, originada als Estats Units i el Canadà, es va popularitzar en les sales de ball (discoteques) a finals de la dècada de 1970.
Característiques generals de la música disco
Estructura musical de la música disco
Ritme musical
La música pop dominà l’escena musical fins al començament de la música "disco", a principis dels anys 70. Les cançons disco normalment estaven estructurades sobre un repetitiu compàs de 4/4 seguint el patró rítmic de four-on-the-floor, marcat per una figura de charles, de vuit a setze temps, amb hi hat obert en els temps lliures, i una línia predominant de baix sincopat, amb veus fortament reverberades. Es reconeixen fàcilment pels seus ritmes repetitius (generalment entre 110 i 136 bpms) i enganxants, sovint inspirats per ritmes d’origen llatí com merengue, rumba o samba. L’ús de l'open hi-hat a un ritme 4/4 es percep clarament en temes com "The Love I Lost", de Harold Melvin & The Blue Notes el 1972, una producció de Gamble i Huff.[8]
Armonies i arranjaments
El so orquestral normalment conegut com a so disco es fonamentava en la presència de seccions de corda (violíns, violes, cellos...) i metalls, que desenvolupaven frases lineals en uníson, darrere la base instrumental formada pel piano elèctric i la guitarra elèctrica (amb tocs clarament presos del funk). Al contrari que en el rock, la guitarra solista és inusual
El resultat era una mena de mur de so, brillant, amb els grups orquestrals prenent el paper de solistes i amb un background harmònic, fonamentat en una progressió d’acords ben definida (menor/sèptima/menor), amb predomini dels acords de sèptima de dominant.
Àmbit temporal
La música disco té la seva etapa de més gran projecció en un període de 10 anys entre 1972 i 1982 amb un revival en la dècada de 1990.
Cap a la meitat de la dècada de 1970 triomfaren els més característics com MFSB, Donna Summer, The Jackson 5, Gloria Gaynor, Barry White, The Bee Gees, KC and The Sunshine Band, Village People, Boney M o ABBA. Altres artistes enregistraren ocasionalment música disco com Leo Sayer (You Make me feel like dancing), Rod Stewart (Do you think I'm sexy?), Electric Light Orchestra (Last Train To London) y Blondie (Heart Of Glass).
Diversos films com la “Febre de la nit del dissabte” o “Per fi és divendres!” contribuïren a l’alça d’aquest gènere musical. La música disco influí en la música electrònica del la dècada de 1980 i en gèneres com el House o el Techno.
Notes
- ↑ (2003) A history of rock music 1951–2000, ISBN 9780595295654, p.152: "Funk music opened the doors to the disco subculture"
- ↑ (2003) Out of the Revolution, ISBN 9780739105474, p.398 : "Funk, disco, and Rap music are grounded in the same aesthetic concepts that define the soul music tradition."
- ↑ (2000) Last Night a DJ Saved My Life, ISBN 9780802136886, p.127: "Its disco music grew as much out of the psychedelic experiments ... as from ... Philadelphia orchestrations"
- ↑ Disco: Encyclopedia II - Disco - Origins. Experiencefestival.com. Retrieved on November 29, 2008
- ↑ (2001) American Studies in a Moment of Danger, ISBN 9780816639489, p.145: "It has become general knowledge by now that the fusion of Latin rhythms, Anglo-Caribbean instrumentation, North American black "soul" vocals, and Euro-American melodies gave rise to the disco music"
- ↑ 6,0 6,1 (2003) The Drummer's Bible: How to Play Every Drum Style from Afro-Cuban to Zydeco, ISBN 9781884365324, p.67: "Disco incorporates stylistic elements of Rock, Funk and the Motown sound while also drawing from Swing, Soca, Merengue and Afro-Cuban styles"
- ↑ 7,0 7,1 (2006) A Change is Gonna Come: Music, Race & the Soul of America, ISBN 9780472031474, p.207: "A looser, explicitly polyrhythmic attack pushes the blues, gospel, and soul heritage into apparently endless cycle where there is no beginning or end, just an ever-present "now"."
- ↑ «The Disco High Hat Pattern».
Bibliografia de referència
- Michaels, Mark (1990). The Billboard Book of Rock Arranging. ISBN 0-8230-7537-0.
- Jones, Alan and Kantonen, Jussi (1999). Saturday Night Forever: The Story of Disco. Chicago, Illinois: A Cappella Books. ISBN 1-55652-411-0.
- Brewster, Bill and Broughton, Frank (1999) Last Night a DJ Saved my Life: the History of the Disc Jockey Headline Book Publishing Ltd. ISBN 0-7472-6230-6.
- Lawrence, Tim (2004). Love Saves the Day: A History of American Dance Music Culture, 1970-1979. Duke University Press. ISBN 0-8223-3198-5.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Música disco |