Nadīm

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Nadīm (en àrab: ﻧﺪﻳﻢ) és una paraula que indicava, en època califa, algú que era convidat habitual del "Comandant dels Creients".

L'honor de seure a la taula del califa no estava reservat per a qualsevol persona sense qualitats, sinó només als qui fossin capaços de complir amb el deure de satisfer els exigents gustos de cultura i sensibilitat de l'amfitrió.

Tots aquells qui es poguessin destacar per la seva significació cultural (artística o científica) i els que podien presumir de qualitats humanes més enllà de l'usual, despertaven l'interès del Califa, i aquest hi volia dialogar en temes com la poesia i literatura, música i totes les arts i ciències que li plaïen.

Popularment s'imaginava, no només en temps de decadència política i institucional, que el nadīm acompanyava el califa a beure el prohibidíssim vi i en aventures galants, però en realitat realitzava la funció de confident i, si calia i, a petició expressa, de conseller.

Les activitats del nadīm, i les intrigues que podien produir-se a la taula del califa, són minuciosament descrites a l'obra d'Ibn al-Muqaffaʿ.[1]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Estudiada per Francesco Gabrieli, "L'opera di Ibn al-Muqaffaʿ", a Rivista degli Studi Orientali, XIII (1932), pp. 197-247 e XIII (1932), pp. 292-305; Dominique Sourdel, "La biographie de Ibn al-Muqaffaʿ d'après les sources anciennes", dins Arabica, 1 (1954), pp. 307-323; Mirella Cassarino, L'aspetto morale e religioso nell'opera di Ibn al-Muqaffaʿʿ, Rubbettino, Soveria Mannelli (Cz), 2000 i Patrizia Spallino, Il Galateo Maggiore, Palermo, Officina di Studi Medievali, 2007.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]