Navaga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Navaga
Il·lustració del 1906
Il·lustració del 1906
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Subclasse: Neopterygii
Ordre: Gadiformes
Família: Gadidae
Subfamília: Gadinae
Gènere: Eleginus
(Fischer von Waldheim, 1813) [1]
Espècie: E. nawaga
Nom binomial
Eleginus nawaga
(Koelreuter, 1770) [2]
Distribució geogràfica (en blau)
Distribució geogràfica (en blau)
Sinònims
  • Eleginus navaga (Walbaum, 1792)
  • Eleginus navaga karaensis (Esipov, 1941)
  • Eleginus navaga navaga (Walbaum, 1792)
  • Eleginus nawaga karaensis (Esipov, 1941)
  • Gadus callarias nawaga (Walbaum, 1792)
  • Gadus navaga (Walbaum, 1792)
  • Gadus nawaga (Walbaum, 1792) [3]

La navaga (Eleginus nawaga) és una espècie de peix pertanyent a la família dels gàdids.[4] Es troba a l'oceà Àrtic: les mars Blanca, de Barentsz[5] i de Kara, i des de la badia de Kola fins a la desembocadura del riu Obi.[6][7][8][9][10] És un peix d'aigua marina, dolça i salabrosa; demersal; amfídrom i de clima polar (74°N-62°N, 33°E-83°E), el qual viu a les àrees costaneres litorals i de poca fondària plenament adaptat a les condicions ecològiques de l'oceà Àrtic. És comú sobre fons tous i fangosos, a prop del gel, damunt de la plataforma continental i entra als rius viatjant aigües amunt.[6][11] Pot arribar a fer 42 cm de llargària. És brunenc al dors (més pàl·lid al ventre) amb petites taques fosques. La línia lateral és contínua fins aproximadament l'origen de la segona aleta dorsal.[6][12] Menja principalment crustacis, cucs i, en menor mesura, peixets.[11][13] És depredat per la foca de Groenlàndia (Phoca groenlandica).[14][15] Les femelles entren a les desembocadures dels rius i dipositen entre 6.000-90.000 ous sobre els fons sorrencs o rocallosos dels canals entre illes, les depressions costaneres i els bancs poc fondos amb forts corrents mareals.[11] És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 12 anys.[16][6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fischer G., 1813. Recherches Zoologiques. Mém. Soc. Imp. Natural. Moscou. V. 4. 249-275 de la reimpressió.
  2. Koelreuter, I. T., 1770. Descriptio piscis, e gadorum genere, russis nawaga dicti, historico-anatomica. Novi Commentarii Academiae Scientiarum Imperialis Petropolitanae v. 14 (1769): 484-497, Pl. 12.
  3. Catalogue of Life (anglès)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. Dolgov, A.V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. GBIF (anglès)
  8. Berg, L.S., 1965. Freshwater fishes of the U.S.S.R. and adjacent countries. vol. 3, quarta edició. Israel Program for Scientific Translations Ltd, Jerusalem.
  9. Reshetnikov, Y.S., N.G. Bogutskaya, E.D. Vasil'eva, E.A. Dorofeeva, A.M. Naseka, O.A. Popova, K.A. Savvaitova, V.G. Sideleva i L.I. Sokolov, 1997. An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9): 687-736.
  10. Svetovidov, A.N., 1986. Gadidae. P. 680-710. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 2.
  11. 11,0 11,1 11,2 Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990.
  12. Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990. FAO Species Catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p. FAO, Roma. ISBN 92-5-102890-7
  13. Zalesskikh, L.M., 1985. Feeding of one-summer old nawaga (Eleginus navaga) in the Pechora inlet of the Barents Sea. P. 51-57. A: Tarverdieva, M.I., N.Ya. Lipskaya i I. Ya. Ponomarenko (Eds.). Feeding and food supply of fishes at different life stages as the factor of formation of their abundance, growth and aggregations. Moscou, VNIRO.
  14. Nilssen, K.T., T. Haug, V. Potelov, V.A. Stasenkov i Y.K. Timshenko, 1995. Food habits of harp seals (Phoca groenlandica) during lactation and moult in March-May in the southern Barents sea and White sea. ICES. J. Mar. Sci. 52 :33-41.
  15. FishBase (anglès)
  16. Altman, P.L. i D.S. Dittmer, 1962. Growth, including reproduction and morphological development. Federation of American Societies for Experimental Biology.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West , NY 10024-5192, Estats Units.
  • Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  • Christiansen, J.S., S.E. Fevolden, O.V. Karamushlo i L.I. Karamushko, 1997. Reproductive traits of marine fish in relation to their mode of oviposition and zoogeographic distribution. ICES CM 1997/CC. 14 p.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings. Vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
  • Klinkhardt, M.B., 1994. The karyotypic divergence between species of Gadidae (Pisces, Gadiformes). Cytobios 77(3-11):207-214.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, 1990. Multilingual dictionary of fish and fish products. Fishing News Books, Oxford.
  • Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Vasil'ev, V.P., 1980. Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish. J. Ichthyol. 20(3): 1-38.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]