Neuroetologia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La neuroetologia ("neuro" del grec; relacionat a cèl·lules nervioses, "ethos" del grec, hàbit o costum) és l'enfocament evolutiu i comparatiu de l'estudi de la conducta animal i els seus correlats en el sistema nerviós. Aquesta branca interdisciplinària de la neurociència intenta comprendre com el sistema nerviós central tradueix estímuls que són biològicament rellevants a activitats biològiques, en un intent d'entendre l'estructura i funcionament de la "caixa negra" que controla les conductes naturals dels animals normalment referides com "conductes instintives" o "conductes innates".

Com el seu nom implica, la neuroetologia és un camp interdisciplinari que inclou a la neurobiologia (l'estudi del sistema nerviós) i l'etologia (l'estudi de la conducta en entorns naturals). Un tema central en el camp de la neuroetologia, que el separa d'altres camps en la neurociència, és l'enfocament en conductes que passen en entorns naturals, que poden ser entesos com aquelles conductes que s'originen de selecció natural: com trobar parelles, navegació , locomoció, evació de predadors) més que un enfocament en estats de malaltia o conductes que són pròpies d'un laboratori. La Societat Internacional de neuroetologia International Society for Neuroethology (ISN) va ser fundada en la convenció de l'Institut d'Estudis Avançats de l'OTAN, "Advances in Vertebrate Neuroethology" (August 13-24, 1981) organitzat per J.-P. Ewert, DJ Engonal i R.R. Capranica, a la Universitat de Kassel a Hofgeismar, Alemanya (cf. report Trends in Neurosci. 5:141-143,1982). El primer president de la ISN va ser Theodore H. Bullock. L'ISN s'ha reunit cada tres anys des de la seva primera junta a Tòquio, el 1986.

Filosofia[modifica | modifica el codi]

La neuroetologia és un enfocament interactiu per resoldre problemes en la conducta animal de manera interdisciplinària. Normalment els neuroetòlegs decideixen estudiar animals que són "especialistes" en una conducta determinada que l'investigador vol conèixer a fons, com les abelles en la seva conducta social, els ratpenats i l'ecolocalització o els mussols en localització de sons. L'enfocament sorgeix de la idea que els sistemes nerviosos dels animals han evolucionat per resoldre problemes de percebre i actuar en certs medis i no en altres. Per tant, s'entén en el dogma neuroetològic que el sistema nerviós d'un animal donat és millor entès en el context del problema que donat animal ha evolucionat per resoldre.

L'enfocament de l'estudi d'aquest camp es pot resumir en el que Jörg-Peter Ewert, pioner de la neuroetologia, considera que són les preguntes que aquest camp ha de resoldre en el seu text introductori a la neuroetologia de 1980:

  1. Com es detecta un estímul per part d'un organisme?
  2. Com es representen aquests estímuls en el sistema nerviós?
  3. Com s'adquireix, guarda i recorda la informació d'un estímul?
  4. Com es tradueix un patró conductual en xarxes neuronals?
  5. Com es controla i coordina una conducta en el sistema nerviós?
  6. Com podem relacionar mecanismes neuronals al desenvolupament ontogènic de la conducta?

Per respondre aquestes preguntes, normalment cal utilitzar metodologies comparades, prenent el coneixement previ dels sistemes nerviosos d'organismes relacionats, les seves anatomies, històries clíniques, conductes i medis. Encara que és normal que molts experiments neurobiològics donin lloc a preguntes conductuals, normalment els neuroetòlegs comencen les seves preguntes des de la conducta en l'entorn natural de l'animal d'estudi. Altres enfocaments per entendre sistemes nerviosos inclouen aquells d'enfocament d'identificació i sistemes, que és popular en enginyeria, que es basa a estimular un sistema utilitzant un sistema artificial amb certes propietats d'interès, per tal d'analitzar la manera en què opera aquest sistema. Aquest enfocament funciona bé per a sistemes lineals, però considerant que el sistema nerviós no ho és, aquest enfocament té limitacions evidents, argument que es recolza amb experiments en el sistema auditiu, on les respostes a sons complexos no pot predir des de l'estudi amb tons purs a causa de la manca de linealitat del sistema.

La neuroetologia actual pren gran influència de les tècniques disponibles. Els enfocaments neuronals empleats són necessàriament diversos, en proporció a la diversitat de preguntes que intenten entendre. Des de 1984, s'han usat tints intracel·lulars, làmines mòbils amb elèctrodes intracel·lulars, neurociència computacional, genètica molecular i neuroendocrinologia.En tot cas, un neuroetòleg ha d'escollir el nivell adequat de simplicitat per contestar les preguntes que a la neuroetologia li interessa respondre.

Crítiques a la neuroetologia inclouen en considerar-la una branca de la neurociència més "trivia d'animals". No obstant això, l'enfocament en sistemes que no són convencionals (com Drosophila, C.elegans o Danio rerio) ha ajudat a trobar respostes a problemes abans no vistos, com ho és la inhibició lateral, la detecció coincident o els mapes sensorials. La disciplina de la neuroetologia també és l'única disciplina que ha trobat i descrit l'única conducta per a la qual s'ha explicat tot el circuit neuronal, la resposta d'evasió d'interferència dels peixos elèctrics. Més enllà de les seves contribucions conceptuals, la neuroetologia ha fet contribucions indirectes a l'avanç de la salut humana. En intentar entendre sistemes nerviosos més simples, molts metges han usat conceptes que la neuroetologia i altres branques de la neurociència van descobrir per trobar la cura de malalties humanes devastadores.