Nigelcookita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralNigelcookita
Fórmula químicaPbFe²⁺₂V³⁺₂(PO₄)₃(OH)₃
Localitat tipusmina Yushui, comtat de Mei, Meizhou, Guangdong, República Popular de la Xina
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.BH.20 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 9,1159(5) Å; b = 12,2328(7) Å; c = 5,0092(3) Å; β = 100,708(6)°
Grup espacialp21/m
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2023-113 Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació2024
SímbolNck Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La nigelcookita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la bjarebyita.

Característiques[modifica]

La nigelcookita és un fosfat de fórmula química PbFe²⁺₂V³⁺₂(PO₄)₃(OH)₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional en el mes de març de l'any 2024,[2] i encara resta pendent de publicació. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es tracta de l'anàleg amb vanadi de la plumbojohntomaïta i l'anàleg amb FeV de la plumboperloffita.[1]

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a la col·lecció mineralògica del Museu Geològic de la Xina, a Beijing (República Popular de la Xina), amb el número de catàleg: GMCTM2023010.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta al dipòsit polimetàl·lic de coure de Yushui, a uns 16 km al nord-est de la ciutat de Meizhou (província de Guangdong, República Popular de la Xina).[2] Aquest dipòsit xinès és l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Nigelcookite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r maig 2024].
  2. 2,0 2,1 Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 78». European Journal of Mineralogy, 36, 2, 05-04-2024, pàg. 361–367. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-36-361-2024 [Consulta: 1r maig 2024].