Nkeiru Okoye

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaNkeiru Okoye
Biografia
Naixement18 juliol 1972 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Dades personals
FormacióUniversitat Rutgers
Conservatori de Música d'Oberlin Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webnkeiruokoye.com Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: fc4657ad-b22e-40f4-b63f-11a104e9d2f8 Modifica el valor a Wikidata

Nkeiru Okoye (nascuda el 18 de juliol, 1972) és una compositora i música estatunidenca. Ha compost moltes obres basades en la història estatunidenca, com ara Harriet Tubman: When I Crossed That Line to Freedom, Invitation to a Die-In i The Journey of Phillis Wheatley.

Biografia[modifica]

Nkeiru Okoye va néixer el 18 de juliol de 1972 i va créixer a Nova York.[1][2] La seva mare és àfrico-americana i el seu pare era nigerià, membre del grup ètnic Igbo.[3] Durant la seva infantesa, va passar temps tant als Estats Units com a Nigèria.[1] Okoye va aprendre a tocar piano als 8 anys, i va començar escriure música als 13.[2][4] Durant la seva etapa escolar va assistir a la "Divisió Preparatòria" de l'Escola de Manhattan de Música.[2] Quan els seus pares es van separar, Okoye i la seva germana gran van anar a viure amb la seva mare a Long Island.[1] Va assistir a l'Oberlin Conservatory of Music d'Ohio, on es va garudar al 1993.[2] Un cop finalitzà la carrera, va estudiar amb el seu mentor, Noel Da Costa, a la Universitat Rutgers.[5] El seu debut com a compositora el va fer a Rutgers l'any 1999, on va dirigir la seva obra The Creation, amb Danny Glover que narrava les parts claus de l'obra.[5]

Obres[modifica]

Okoye va escriure una de les seves obres més cèlebres. Voices Shouting Out, l'any 2002, encarregada pel mestre Wes Kenney i la Virginia Symphony Orchestra.

L'any 2005, Okoye col·labora amb Carolinia Herron per escriure una obra per orquestra basada en la vida de Phillis Wheatley titulada The Journey of Phillis Wheatle.[3] Okoye va utilitzar moltes influències de la música de Ghana per aquest encàrrec.[3]

El 2014, l'obra When I Crossed That Line to Freedom va ser estrenada per l'American Opera Projects. L'òpera escenifica la vida dels africans esclavitzats que viuen a les plantacions del sud.[6][7] Okoye va rebre una beca de la National Endowment for the Arts per ajudar-la a completar l'obra.[8] La seva òpera no només destaca la vida de Harriet Tubman, sinó que també ho fa amb altres com William Still i Samuel Green.[8] Okoye, sobre l'elecció de Tubman com a tema, va dir: "Volia escriure una òpera sobre una dona que va fer grans coses i va sobreviure".[9] L'òpera inclou el seu cicle de cançons independents de 2006, "Songs of Harriet Tubman".

La seva obra, Invitation to a Die-In (2017) va ser encarregada i estrenada pel director Ng Tian Hui i la Mount Holyoke Symphony Orchestra. Una segona actuació va ser amb la University City Symphony Orchestra el 2018.[10] Invitation to a Die-In va ser una comissió en memòria de Trayvon Martin i d'altres joves negres que han perdut la vida a causa de la violència.[7] El text d'Invitation el va escriure David Cote i la interpretació de l'obra inclou percussió imitant trets i membres de l'orquestra que cauen com si haguessin estat colpejats.[11]

Pel 250è aniversari de la fundació de Charlotte (Carolina del Nord), la Charlotte Symphony Orchestra va encarregar Okoye escriure una obra orquestral per commemorar la història de la ciutat .[12] La peça, reflectint la diversitat de la història de la ciutat i de 12 minuts de duració i porta com a títol Charlotte Mecklenburg.[12] Charlotte Mecklenburg també referencia una víctima de violència policial, amb la secció de percussió representant Keith Lamont Scott.[12]

Premis i presentacions[modifica]

La seva música ha estat presentada al "International Consortium for Music of Africa and its Diaspora" (a la Universitat d'Oxford, Regne Unit), "Dialogue Between China and Africa in Music", "Halim el-Dabh Symposium" (al Conservatori de música de Pequín, República Popular de la Xina), l'"Athena Festival of Women in Music "(Murray, KY), el "Gateways Festival" (Eastman School of Music, Rochester (Nova York)); i conferències de la College Music Society, National Association of Schools of Music, The African American Art Song Alliance i la National Association of Teachers of Singing.[13]

Llistat d'obres[modifica]

Veu[modifica]

  • Harriet Tubman: When I Crossed that Line to Freedom
    • You Think it Over (character Rachel)
  • Songs of Harriet Tubman
    • I Am Harriet Tubman
    • I am Moses, the Liberator
    • My Name is Araminta
    • My Name is Harriet Now
    • Twenty Eight Bathers

Orquestra[modifica]

  • Black Bottom
  • Briar Patch
  • Charlotte Mecklenburg
  • Harriet Tubman, opera
  • Invitation to a Die-In
  • Songs of Harriet Tubman
  • The Journey of Phillis Wheatley
  • Voices Shouting Out

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Lipson, Karin «'A Ride on the Underground Railroad,' at Hofstra, Recalls Harriet Tubman» (en anglès). The New York Times, 27-01-2012 [Consulta: 10 desembre 2019].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Gray, Anne. The World of Women in Classical Music. La Jolla, Calif.: WordWorld, 2007, p. 214-215. ISBN 978-1-59975-320-1. OCLC 123539910. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Dyer, Richard «A Pioneer's Struggle Inspires a Sound». The Boston Globe, 17-07-2005, p. 203 [Consulta: 9 desembre 2019].
  4. ↑ McNatt, Glenn «Is This How It Was With Mozart?». The Baltimore Sun, 03-09-2006, p. F3 [Consulta: 9 desembre 2019].
  5. ↑ 5,0 5,1 Kaimann, Frederick «Following Her Muse». The Central New Jersey Home News, 19-02-1999, p. 75 [Consulta: 9 desembre 2019].
  6. ↑ Fisher, Harold «Tubman's Story of Bravery Set to Music». The Baltimore Sun, 03-02-2008, p. T16 [Consulta: 9 desembre 2019].
  7. ↑ 7,0 7,1 Andre, Naomi. Black Opera: History, Power, Engagement (en anglès). Urbana: University of Illinois Press, 2018. ISBN 978-0-252-05061-9. 
  8. ↑ 8,0 8,1 Horrigan, Jeremiah. «SUNY New Paltz professor's opera hails historical figure» (en anglès), 07-01-2013. [Consulta: 10 desembre 2019].
  9. ↑ Parks, Steve «Riding the Underground Railroad by Song». Newsday, 03-02-2012 [Consulta: 10 desembre 2019].
  10. ↑ «University City Symphony Orchestra». St. Louis Post-Dispatch, 23-02-2018 [Consulta: 10 desembre 2019].
  11. ↑ Bryan Miller, Sarah. «University City Symphony Orchestra takes on 'Invitation to a Die-In'» (en anglès), 23-02-2018. [Consulta: 10 desembre 2021].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Toppman, Lawrence «250 years in 12 minutes? Composer tries to capture Charlotte history in piece for Symphony». The Charlotte Observer, 14-09-2018 [Consulta: 10 desembre 2019].
  13. ↑ «· African Diaspora Music Project». Arxivat de l'original el 2021-12-10. [Consulta: 10 desembre 2021].

Enllaços externs[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nkeiru_Okoye&oldid=33114166»