Officinalis
Officinalis o oficinal, és un epítet llatí medieval que fa referència a espècies –principalment plantes— amb usos en medicina i fitoteràpia.[1] Es fa servir sovint com l'epítet específic dins la nomenclatura binomial.
Quan el 1735, Linné va crear el sistema de nomenclatura binominal en la primera edició del Systema Naturae, va posar el nom específic d'officinalis a les plantes i, de vegades, alguns animals relacionades amb un medicament concret, un producte culinari o de qualsevol altre ús.[2]
.jpg)
Etimologia[modifica]
El mot llatí officinalis significa «que entra en les preparacions farmacèutiques», que era el magatzem d'un monestir on es guardaven les medicines i altres coses necessàries.[3] Oficina és una contracció de opificina, de opifex (gen. opificis) «operari», compost d'opus, «obra» i el sufix -fex «que fa» de facere, «fer, fabricar».[4]
Algunes espècies[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «oficinal». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 2 juliol 2023].
- ↑ Pearn, John «On "officinalis" the names of plants as one enduring history of therapeutic medicine». Vesalius: Acta Internationales Historiae Medicinae, Suppl, 2010-12, pàg. 24–28. ISSN: 1373-4857. PMID: 21657104.
- ↑ Stearn, William T.. Botanical Latin. Timber Press (OR), 2004, p. 456. ISBN 0-88192-627-2.
- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «fer. 24.2 oficinal». A: Diccionari etimològic. 4a edició 2004, 1996, p. 391-392. ISBN 9788441225169.