Opel Frontera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Opel Frontera
Frontera de 3 Portes, 1a edició (Frontera A)
Frontera de 3 Portes, 1a edició (Frontera A)
Altres Noms Vauxhall Frontera
Empresa matriu General Motors
Fabricant Opel
Període 1991[1] - 2007
Fàbrica Rüsselsheim, Alemanya Alemanya
Predecessor Cap
Successor Opel Antara
Tipus Tot terreny
Segment Segment D
Carrosseria Hatchback 3 i 5 portes.
Canvi Manual de cinc velocitats i reductores.
Configuració Propulsió posterior i tracció a les 4 rodes (4X4)
Llarg / ample
/ alt / batalla
4.268mm / 1.787mm / 1.692mm / ?
Pes 1.784 kg.
Relacionat Isuzu Rodeo
Vauxhall Frontera
Honda Passport
Chevrolet Frontera
Holden Frontera
Similars Ford Explorer
Nissan Patrol
Honda Passport
Dissenyador Opel-Isuzu

L'Opel Frontera és el primer model off-road de la casa Opel, llançat el 1991.

Descripció[modifica | modifica el codi]

L'Opel Frontera és el primer i únic model off-road de la casa Opel. Llençat el 1991 és un tot terreny amb xassís de llargers i carrosseria cargolada de quatre rodes motrius que, segons la posició de la palanca de selecció, té la possibilitat d'anar amb propulsió posterior per l'asfalt o tracció a les quatre rodes pel camp o superfícies amb poca adherència. Per a les situacions 4x4 complicades disposa també de reductores que li permeten circular per zones impossibles per altres vehicles. Va ser introduït per General Motors sota diferents noms, la primera versió (Frontera A) va ser fabricat al desembre de 1991 i es va comercialitzar a l'estat espanyol a mitjans del 1992. Veritablement, el Frontera es tractava d'una reinterpretació d'un model comercialitzat per Isuzu, el Isuzu Rodeo o Isuzu Wizard (segons els mercats), però adaptat a les preferències europees, especialment en el referent a motoritzacions.

Des del començament hi havia un model de 3 portes amb motor de 2.4 litres de gasolina i el model Frontera Sport de 3 portes amb motor 2.0 litres de gasolina. El motor 2.3 TD de 2300cc turbodièsel només estava disponible per al model de cinc portes. Inicialment disposaven de suspensió davantera independent per barres de torsió i en la de darrere d'eix rígid amb ballestes. A la tardor de 1995 es va produir el primer canvi significatiu en el model que va consistir en una nova suspensió i un nou habitacle amb airbags. A l'estiu del 1996 es finalitza la producció del Frontera A i comença la del Frontera B amb nous interiors, exteriors retocats, motors amb més potencia i més moderns per complir les noves normes anti-contaminació.

1998 Opel Frontera Restyling

Opel Frontera 2300 TD[modifica | modifica el codi]

Aquest propulsor dièsel de 2.300 cc i 100 CV de potència màxima era l'evolució de l'instal·lat a algunes versions de l'Opel Omega. Tot i que la potència era l'habitual en vehicles del seu tipus a la seva època, la seva menor cilindrada respecte de la competència li feia perdre punts quant a l'acceleració i les recuperacions. el motor i la culata eren de fosa. La seva configuració és d'injecció mecànica indirecta (amb precàmera) i sobrealimentador (turbo) amb intercanviador de calor i refrigeració de l'oli. Aquesta primera generació reutilitza un esquema tècnic bastant clàssic, amb un xassís independent al qual es cargola la carrosseria, suspensió independent a l'eix davanter amb eix rígid suportat per ballestes en el posterior. Respecte de la transmissió, és normalment a les rodes posteriors amb la davantera connectable en moviment. Incorpora també reductores. L'espai és bastant ampli per un ús familiar però, tot llavors, es feia notar l'antiquat disseny de l'interior i el quadre d'instruments. La capacitat del maleter fou molt ampliada posteriorment amb el canvi d'ubicació de la roda de recanvi, que era a dintre, i que es va situar a l'exterior, en un voluminós suport que s'hi havia de moure abans d'obrir la porta. En carretera té un comportament honest per la seva disposició tècnica. Tot i que pot arribar als 150 km/h la seva acceleració és molt pobre i per passar de 0 a 100 km/h triga més de 20 segons. En camins s'aprecia el desajust entre la suau suspensió davantera i les brusques reaccions de les ballestes posteriors. Té al seu favor unes autèntiques reductores amb desenvolupaments molt curts per afrontar pujades i obstacles a baixa velocitat. En la seva contra te uns angles d'atac bastant discrets i l'altura lliure al terra de 18,5 cm que no inviten a buscar excessives complicacions "off-road".

Fitxa tècnica[2][modifica | modifica el codi]

  • Motor tipus: Quatre cilindres turbodièsel.
  • Cilindrada: 2.260 c.c.
  • Potència màxima: 100 CV a 4.200 rpm.
  • Par màxim: 24,9 Kgm a 2.200 rpm.
  • Canvi: Manual de cinc velocitats i reductors.
  • Xassís: Xassís de bigues i travesseres amb carrosseria cargolada.
  • Suspensió davant/darrere: Independent / Eix rígid amb ballestes
  • Frens: Discs ventilats al davant, tambors al darrere.
  • Pneumàtics: 255 / 75 R15.
  • Llarg x ample x alt: 4.480 x 1.728 x 1.645 mm.
  • Pes en buit: 1.784 kg.
  • Distància entre eixos: 2.760 mm.
  • Velocitat màxima: 148 km / h.
  • Acceleració 0 a 100 km/h.: 21 segons
  • Consum mitjà: 13,6 L / 100 km.
  • Altura lliure: 18,5 cm.
  • Angles: Atac: 36º, sortida: 29º, ventral: 21º.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Opel Frontera
  1. «Opel.es/historia» (en castellà).
  2. Manual Taller Haynes núm. 3454 Vauxhall/Frontera ISBN 1 85960 454 4 Ed. Haynes Publishing England 1998