Orcinus paleorca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuOrcinus paleorca Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Període
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaDelphinidae
GènereOrcinus
EspècieOrcinus paleorca Modifica el valor a Wikidata
Matsumoto, 1937

Orcinus paleorca és una espècie extinta de cetaci de la família dels delfínids que visqué a l'oceà Pacífic durant el Plistocè inferior, fa entre 0,8 i 1,8 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils al Japó.[1] Era un parent proper de l'orca.

Descripció[modifica]

L'holotip és una dent cònica provinent del maxil·lar superior dret o el maxil·lar inferior esquerre d'un individu adult. El fragment de dent fa 5 cm d'alçada (l'alçada total podria haver estat el doble).[2] En comparació, l'orca té les dents de 8 cm d'alçada i 2,5 cm de diàmetre.[3] Igual que passa en el seu parent modern, la dent mancava de cement. Tanmateix, a diferència de l'orca, O. paleorca tenia l'arrel rodona en comptes d'ovalada i la polpa s'estenia més cap enrere que cap endavant.[2]

Paleobiologia[modifica]

Les espècies d'Orcinus, com altres llinatges marins depredadors, podrien haver anat escalant la cadena alimentària. O. citoniensis, d'aspecte més primitiu, hauria pescat peixos grossos, mentre que l'orca és capaç d'atacar balenes grosses.[4]

Els dipòsits del Plistocè mitjà indiquen un clima temperat càlid i boscos temperats a terra. La diversitat de mamífers marins inclou O. paleorca, una espècie indeterminada d'Orcinus, el misticet Mizuhoptera, un delfínid no identificat, la falsa orca Pseudorca yokoyamai, la morsa fòssil Odobenus mandanoensis, una espècie indeterminada d'Eumetopias i la vaca marina de Steller (Hydrodamalis gigas), extinta al segle xviii.[5][6] Així mateix, hi havia el tauró blanc (Carcharodon carcharias) i Cosmopolitodus hastalis, avui extint.[2][7][8]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orcinus paleorca
  1. 1,0 1,1 Entrada «Orcinus paleorca» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 6 novembre 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 Matsumoto, Hikoshichiro «A New Species of Orca from the Basal Calabrian at Naganuma, Minato Town, Province of Kazusa, Japan» (en anglès). Zoological Magazine (Japan), 49, 5, 1937, pàg. 191-193.
  3. «Killer Whale Anatomy» (en anglès). Killer-Whale.org, 06-02-2014. [Consulta: 14 novembre 2018].
  4. Lindberg, D. R.; Pyenson, N. D.. Whales, Whaling, and Ocean Ecosystems (en anglès). University of California Press, 2006, p. 77. daY_utPoJGAC. ISBN 978-0-520-24884-7. 
  5. Oishi, M.; Hasegawa, Y. «A List of Fossils Cetaceans in Japan» (en anglès). Island Arc, 3, 4, 1994, pàg. 496. DOI: 10.1111/j.1440-1738.1994.tb00128.x.
  6. Furusawa, H.; Kohno, N. «Steller's sea-cow (Sirenia: Hydrodamalis gigas) from the Middle Pleistocene Mandano Formation of the Boso Peninsula, central Japan» (en japonès). Japanese Paleontological Society, 56, 1994. DOI: 10.14825/kaseki.56.0_26.
  7. Kawamura, Y. «Quaternary Mammalian Faunas in the Japanese Islands» (en anglès). Quaternary Research, 30, 2, 1991, pàg. 213-220. DOI: 10.4116/jaqua.30.213.
  8. Tokunaga, S. «A List of the Fossil Mammals of Japan and Korea with Descriptions of New Eocene Forms from Korea» (en anglès). American Museum Novitates, 627, 1933.