Otto Steinkopf
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 juny 1904  |
| Mort | 17 febrer 1980 (75 anys) Celle (Alemanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | músic |
| Instrument | Fagot |
   | |
Otto Steinkopf (* 28 de juny de 1904 a Stolberg; † 17 de febrer de 1980 a Celle) va ser un músic alemany i constructor d'instruments de vent-fusta. És conegut com el Nèstor de la recuperació històrica dels instruments antics.[1]
Biografia[modifica]
Otto Steinkopf va aprendre quan era un nen a tocar diferents instruments. Després de graduar-se a l'escola de secundària a Magdeburg el 1922, va estudiar un primer semestre a la Bergakademie a Clausthal, música a Berlín i més tard musicologia amb Curt Sachs. Va assistir al Sterm'sche Konservatorium. Després d'una temporada com a músic de ball, on tocava el saxòfon, va adquirir un fagot l'any 1932 i tocà a Guben i Kiel. Des de l'any 1937 fins al 1940 va ser el fagot principal de la Leipzig Gewandhaus Orchestra, després d'un breu temps al servei militar el 1943, va tocar a la Kammerorchester Berlin de Hans von Benda. Des del 1945 fins al 1947 va ser membre de la Filharmònica de Berlín, i des de 1947 fins al 1950 va actuar com a director municipal de música a Wernigerode. Entre 1952 i 1962, va ser fagotista a Berliner Radio-Symphonie-Orchester i va ser professor de saxòfon a la Berliner Musikhochschule.
De 1950 a 1953 va ser restaurador d'instruments dels Musikinstrument-Museums a Berlín, on va començar a realitzar còpies d'instruments antics. El 1953 va ingressar al Heinrich Schütz-Festival a Herford, Alemanya, amb un quartet de cromorns. Al 1960 Steinkopf ideà un sistema de tres forats per a una trompeta natural feta pel constructor alemany Helmut Finke, de manera que equilibraven el temperament estàndard. Aquesta trompeta de Steinkopf-Finkle, en espiral, ja tenia un model en el famós retrat del trompetista de Bach, Gottfried Reiche, pintat per Elias Gottlob Haussmann. I malgrat tot, no era la primera trompeta de tres forats, sinó que trobem indicis del mateix en una trompeta feta pel britànic William Shaw el 1787.[2]
Un dels primers a tocar trompetes amb aquest sistema va ser Walter Holly amb la Cappella Coloniensis, una orquestra pionera del Barroc de la West German Radio de Colònia.[3]
Molts dels instruments construïts per ell s'han tocat en concerts i enregistraments sonors. Des de 1955 es va concentrar en la construcció d'instruments històrics de vent-fusta i a partir de 1964 va dirigir, fins a l'any 1970, l'estudi de la marca Moeck d'instruments renaixentistes. El seu anterior fabricant d'instruments, Günter Körber, va portar el taller a Berlín i més tard a Brensbach.
Feina[modifica]
Otto Steinkopf va ser el primer constructor del segle XX d'instruments facsímils del Renaixement i del Barroc. Va copiar cromorns, korthols, racketts, baixons, xeremies, pommers i cornettos[4] i, a més a més, fagots i oboès barrocs. L'any 1959, juntament amb Helmut Finke, va reconstruir un clarí o trompeta barroca.
Va fer còpies d'instruments dels museus on havia treballat, no d'una manera minuciosa, però que resultava útil als músics moderns, adaptant-se a l'afinació de 440Hz i, si ho creia necessari, afegia o eliminava forats o claus.
Després d'Arnold Dolmetsch (1858-1940), l'interès pels instruments antics com les flautes, les violes d'arc, els clavicèmbals o els aeròfons amb claus va reviure durant la segona part del segle xx, sent-ne Steinkopf un gran impulsor de la recuperació històrica.
Alguns dels seus instruments els podem trobar al Museu de la Música de Barcelona són[5] la bombarda, el kortholt, el rackett, el rauschpfeife, la xeremia, el cromorn, el chalumeau, la corneta recta i el cromorn tenor.
Publicacions[modifica]
- Mit Volker Kernbach: Anleitung für das Musizieren auf Pommern, Dulcianen und Ranketten. Moeck, Celle 1978.
- Zur Akustik der Blasinstrumente. Moeck, Celle 1983, ISBN 3-87549-020-7.
- Karl Ventzke (Hrsg.): Theobald Boehm (1794–1881): Schema zur Bestimmung der Löcherstellung auf Blasinstrumenten. Mit einem Nachwort von Otto Steinkopf (= Edition Moeck 4020). Moeck, Celle 1980, ISBN 3-87549-011-8.
Bibliografia[modifica]
- Friedrich von Huene: Steinkopf, Otto. In: Grove Music Online (englisch; Abonnement erforderlich; freie Vorschau Arxivat 2016-08-16 a Wayback Machine.)
- Nikolaus Delius: Auf geradem Wege zu krummen Hörnern oder Die Tuten des Otto Steinkopf. In: Tibia, 3/1977. S. 361–364 (Online; PDF-Datei; 11,3 MB).
- Hermann Moeck: Otto Steinkopf †. In: Tibia, 2/1980, Seite 117 f. (Online; PDF-Datei; 14,1 MB).
Referències[modifica]
- ↑ Hermann Moeck: Otto Steinkopf †.
- ↑ Koheler, Elisa. Fanfares and Finesse: A Performer's Guide to Trumpet History and Literature (en anglès). Indiana: Indiana University Press, 2014. ISBN 978-0-253-01185-5.
- ↑ Herbert, Trevor; Wallce, John. The Cambridge Companion to Brass Instruments (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 1997, p. 101. ISBN 978-0521565226.
- ↑ Lorenz Welker: Zink.
- ↑ «Col·leccions del Museu». Museu de la Música de Barcelona, 2016. [Consulta: 30 juny 2014].
Enllaços externs[modifica]
- «Bibliografia relacionada amb Otto Steinkopf» (en alemany). Al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya.