Púlpit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Púlpit gòtic de la Catedral de Pisa (Itàlia), en forma d'ambó

Un púlpit o trona és una plataforma elevada que hi ha als temples i altres dependències monàstiques i conventuals, sobretot els refectoris, especialment dissenyats per des d'allí fer les prèdiques o les lectures de la Bíblia. Les dels temples, sovint són adossades a una de les columnes o pilastres que separen la nau central de les laterals, per la banda de la nau central, i prop del presbiteri. Poden ser construïdes en fusta o bé d'obra i s'hi acostuma a accedir per una escala que pot ser, igualment de fusta o bé obrada, a vegades dins de la pilastra o columna mateixa. Sovint disposen d'una peça superior anomenada tornaveu que té finalitats simbòliques i decoratives, però també acústiques.

Quan es fan servir per a les lectures en la litúrgia, especialment de la missa, també s'anomenen ambons, mentre que si són per a la prèdica també s'anomenen trones. De totes maneres, l'ambó acostuma a designar un element exempt, no adossat a cap columna ni pilastra. Fou la forma més habitual fins al segle XIV, moment en què es va anar passant al sistema de púlpits. Habitualment foren molt ornamentats, sempre seguint l'estil de cada moment. El tornaveu es difongué a partir del segle XVI.

La reforma litúrgica derivada del Concili Vaticà II va fer caure en desús els púlpits, atès que les lectures es fan des d'un faristol o ambó situat al presbiteri i el sermó o homilia també es diu des del presbiteri.

Els púlpits dels convents i monestirs sovint se situaven en una paret lateral del refectori i des d'allí es llegia la Bíblia mentre la comunitat feia els seus àpats.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Púlpit Modifica l'enllaç a Wikidata