Pablo Carbonell
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Pablo Carbonell Sánchez-Gijón 28 juliol 1962 (61 anys)Cadis (Espanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | presentador de televisió, actor, cantautor, director de cinema |
| Membre de | |
           | |
Pablo Carbonell Sánchez-Gijón (Cadis, 28 de juliol de 1962) és un cantant, humorista i actor espanyol.
Biografia[modifica]
A principis dels anys 1980 va formar un duo juntament amb Pedro Reyes en Huelva, on residia. Va participar en el programa de televisió La bola de cristal, de TVE.[1]
Posteriorment, el 1984 va formar el grup de música Los Toreros Muertos (amb el gallec Many Moure i l'argentí Guillermo Piccolini) fins a l'any 1992, amb cançons tan conegudes com Mi agüita amarilla.[2]
Després d'aquesta època comença a col·laborar amb El Gran Wyoming en programes de televisió com La noche se mueve, El peor programa de la semana o el popular Caiga quien caiga, en el qual feia de reporter de carrer realitzant preguntes a polítics i famosos.[3] També va compaginar aquestes tasques amb altres com a actor en diferents pel·lícules del cinema espanyol. També va ser el director de la pel·lícula Atún y chocolate. El film va aconseguir una nominació als Goya per al mateix Pablo Carbonell en la categoria d'actor novell. Pablo va obtenir el premi a Millor Actor en el Festival de Màlaga per aquesta pel·lícula.[4] Va sobreescriure al costat d'Eva Salmerón la novel·la Sinsáhara, editada en inici per Microscòpia del paper i actualment disponible en la col·lecció "Punt de lectura" (Editorial Santillana).
Va participar com a reporter en el programa de la cadena Cuatro: 1 equipo i com a reporter de recerca humorístic al programa Buenafuente, en la seva etapa d'Antena 3.
Ha col·laborat com a jurat al talent show Tú sí que vales[5] i en 2008 es va incorporar a la 16a temporada de la sèrie Hospital Central. Així mateix, des de setembre de 2008 i fins a gener de 2009, va conduir l'espai El intermedio, a La Sexta, la nit dels divendres.
És soci fundador de la discogràfica 18 Chulos Records, que actualment és la discogràfica i agència d'esdeveniments 18Chulos Records&Events, al costat de Javier Krahe, El Gran Wyoming, Pepín Tre, Faemino i Santiago Segura. Interpreta tres dels 18 boleros chulos que editaren en 2003.
El 2013 fou concursant de Splash! Famosos al agua, d'Antena 3, en el qual va entrar com a reserva i on només va durar un programa, ja que va ser eliminat pel salt tan simple que va executar des del trampolí. A l'any següent, en 2014, va ser convidat juntament amb la seva filla Mafalda al programa d'Antena 3 Tu cara me suena mini, on cantaren la cançó d'Hombres G "Marta tiene un marcapasos".[6]
Entre 2015 i 2016 interpreta Odiseo en la tercera temporada de Gym Tony a Cuatro, un peculiar i misteriós obrer municipal que treballa en una rasa al costat del gimnàs. En 2016 aconsegueix ser pregoner del Carnaval de Cadis.[7]
El 2019 va presentar la seva primera novel·la Pepita, editada per Destino.
Discografia[modifica]
Toreros Muertos[modifica]
- 30 años de éxitos (1986).
- Por Biafra (1987).
- Mundo Caracol (1989).
- Toreros muertos: cantan en español (1992).
- Los Toreros Muertos (Antología) (2007).
- Toreros muertos: en vivo (2015).
En solitari[modifica]
- Aceitunas y Estrellas (2000).
- Rock and roll alimaña (2004).
- Atún y chocolate OST (BSO, 2004).
- Canciones de cerca (2012).
Amb altres artistes[modifica]
- És autor de la cançó "Ay que gustito pa mis orejas frías" del disc Gerundina (1995) de Raimundo Amador.
- 18 Boleros chulos (2003): El huerfanito, Yo te diré y Permítame.
- Y todo es vanidad: Homenaje a Javier Krahe (2004): Si lo llegó a saber.
- "El Kalimotxo de Mamá" (2007) de Kukuxumusu.[8]
Cinema[modifica]
- Los invitados (1987).
- Loco veneno (1989).
- Las aventuras de Ford Fairlane (Doblaje, 1990).
- Hora final (1992).
- Un momento, un momento... (1994).
- Dos por dos (1997).
- Mátame mucho (1998).
- Obra maestra (2000).
- Torrente 2: Misión en Marbella (2001).
- Lo mejor que le puede pasar a un cruasán (2003).
- El furgón (2003).
- Atún y chocolate (2004).
- Franky Banderas (2004).
- Un difunto, seis mujeres y un taller (2006).
- Tocata y fuga (2006).
- Ángeles S.A. (2007).
- Atasco en la nacional (2007).
- Campamento Flipy (2010).
- Miamor perdido (2018).
- Paella Today (2018).
- Lo nunca visto (2019).
- Los Lunnis y el libro mágico (2019).
Teatre[modifica]
- La curva de la felicidad (2009) (com Quino)
- Venecia bajo la nieve (2011) (en el paper de Ramón)
- Sin paga, nadie paga (2012) (com Juan)
Sèries[modifica]
- Aventura, Aventura (1990-1991).
- El peor programa de la semana (La 2, 1994)
- El inquilino (Antena 3, 2004)
- 1 Equipo (Cuatro, 2005-2006)
- Hospital Central (Telecinco, 2008-2012) com David Gimeno
- Gym Tony (Cuatro, 2015-2016), com Odiseo Gallardón
- La que se avecina (Telecinco, 2017), com Nicolás Monzón
Programes[modifica]
- La bola de cristal (La 1, 1984-1988)
- Caiga quien caiga (Telecinco, 1996-2002)
- La azotea de Wyoming (La 1, 2005)
- El intermedio (La Sexta, 2008)
- Splash! Famosos al agua (Antena 3, 2013), com a participant, eliminat en la 4a Gala
- Samanta y... (Cuatro, 2017), com invitat
- MasterChef (La 1, 2017), com a invitat
- Especial World Pride ¡qué orgullo! (Telemadrid, 2017), com a presentador
- Siete pecados capitales (Telemadrid, 2017), com a presentador
- Ven a cenar conmigo: Gourmet edition (Cuatro, 2019), com a participant.
- Deluxe (Telecinco, 2020), com a convidat
Llibres[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Pablo Carbonell: "Gracias a la 'Bola de Cristal' me duchaba una vez a la semana", El Mundo, 26 de març de 2019
- ↑ 'Rock' de aquí, El País, 16 de maig de 1986
- ↑ Pablo Carbonell hace la competencia a Wyoming, El País, 19 de juny de 1997
- ↑ Pablo Carbonell retrata los problemas de la costa gaditana en una comedia, El País, 25 d'abril de 2004
- ↑ Pablo Carbonell, jurado en 'Tú sí que vales', 20 Minutos, 24 d'abril de 2008
- ↑ Pablo Carbonell y Mafalda imitan a Hombres G, Youtube
- ↑ Despropósito de pregón de Pablo Carbonell que, abucheado, no conectó con Cádiz, a protaldecadiz.com
- ↑ Video "El kalimotxo de Mamá".
- ↑ Sevilla, Diario de «"Cada día hay que renacer porque uno no es nadie por las mañanas"» (en castellà). [Consulta: 11 agost 2017].
- ↑ Sevilla, Diario de. «"Estamos todos muy gilipollas con lo políticamente correcto"» (en castellà), 25-03-2019. [Consulta: 25 març 2019].