Pafnuci d'Egipte

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Pafnuci

Gravat del s. XVII
bisbe
Nom secular Paphnutius
Naixement s. IV
Egipte
Defunció segona meitat del segle IV
Tebaida (Egipte)
Commemoració en Tota la cristiandat
Canonització Antiga
Festivitat 11 de setembre (catòlics); 19 d'abril (ortodoxos); 11 Baixan (coptes, correspon al 6 de maig)
Fets destacables Historicitat discutida
Iconografia Vell i amb barba

Pafnuci de Tebes, o el Confessor (Tebaida?, s. IV), fou deixeble d'Antoni el Gran i bisbe de una ciutat de l'Alta Tebaida i possiblement assistent al Primer Concili de Nicea en 325.

Vida i llegenda[modifica | modifica el codi]

Pafnuci havia estat perseguit per les seves creences cristianes, i fou mutilat perdent el genoll esquerre i l'ull dret durant el regnat de l'emperado Maximí, i fou condemnat al treball a les mines. Sembla que assistí al Primer Concili de Nicea, i que hi fou honorat per Constantí el Gran.

Alguns historiadors antics en diuen que tingué un paper important en els debats del concili sobre el celibat dels clergues. Al contrari que molts bisbes, que estaven d'acord amb el Concili d'Elvira i optaven per prohibir les relacions conjugals dels clergues, encara que s'haguessin casat abans de l'ordenació, Pafnuci defenia que aquesta obligació no podia imposar-se, i que segunt la tradició de l'Església, només mantiguessin el celibat aquells clergues que en el moment d'ordenar-se no s'havien casat. Aquesta fou la proposta adoptada finalment pel concili.

Pafnuci defensà fermament l'ortodòxia enfront de l'arrianisme. Acompanyà Sant Atanasi d'Alexandria al Primer Sínode de Tir de 335.

Una tradició diu que fou el conversor de la cortesana Taís, tot i que probablement aquest era un personatge llegendari. La llegenda fou recollida al drama Paphnutius de Rosvita de Gandersheim (s. X).

Historicitat[modifica | modifica el codi]

La seva existència real és, però, polèmica, i alguns historiadors moderns la neguen. Així, Pafnuci no és citat mai per Atanasi ni per altres fonts contemporànies. Els historiadors del Concili de Nicea, com Eusebi de Cesarea, tampoc no n'esmenten la seva participació. Al contrari, Eusebi diu Sòcrates l'Escolàstic, el cronista que la cita, era tardà i no va conèixer cap assistent al concili que li pogués dir amb seguretat. Les mencions del Sínode de Trullo (691) sobre els precedents del celibat dels clergues no fan cap esment de Pafnuci.

D'altra banda, altres historiadors defenen l'existència de Pafnuci.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Cesare Baronio l'introdueix al Martirologi romà assignant-li el dia 11 de setembre, potser a partir de la data del calendari alexandrí-etiòpic, que celebra el dia de Pafnuci l'11 de Baixan. Només després se sabé que el Pafnuci del calendari copte no era el bisbe tebà, sinó un monjo de Scetes que visqué entre 979 i 1003.