Papamosques ultramarí
Ficedula superciliaris  | |
|---|---|
♂ | |
| Dades | |
| Pes | 8 g (pes adult) |
| Nombre de cries | 4 |
| Període d'incubació de l'ou | 12 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22709406 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Muscicapidae |
| Gènere | Ficedula |
| Espècie | Ficedula superciliaris Jerdon, 1840 |
El papamosques ultramarí[1] (Ficedula superciliaris) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) pròpia del subcontinent indi.[2] Nidifica a l'Himlàlaia, entre els entre los 2.000–2.700 metres, i passa l'hivern al sud de l'Índia. El seu hàbitat natural són els boscos tropicals i subtropicals de frondoses humits de l'estatge montà. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[3]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papamosques ultramarí |
- ↑ Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «papamosques ultramarí». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 15 juliol 2022].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 707. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Ultramarine Flycatcher. Ficedula superciliaris» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2020. [Consulta: 15 juliol 2022].