Paradis pour tous

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaParadis pour tous
Fitxa
DireccióAlain Jessua Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
André Thorent
Anna Gaylor
Caroline Berg
Catherine Privat
Didier Bénureau
Fanny Cottençon
Francis Lemaire
François Dyrek
Jacques Dutronc
Jean-Paul Muel
Jeanne Goupil
Ophélie Koering
Patrice Kerbrat
Patrick Dewaere
Philippe Léotard
Pierre Hatet
Stéphane Audran
Stéphane Bouy
Thalie Frugès Modifica el valor a Wikidata
ProduccióAlain Jessua Modifica el valor a Wikidata
GuióAlain Jessua Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRené Koering i Costin Miereanu Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soAlain Lachassagne (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJacques Robin Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeHélène Plemiannikov Modifica el valor a Wikidata
VestuariChristine Guégan Modifica el valor a Wikidata
ProductoraFilms A2 Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParafrance (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1982 Modifica el valor a Wikidata
Durada110 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia dramàtica Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0084468 Filmaffinity: 221781 Allocine: 3284 Rottentomatoes: m/771219398 Letterboxd: paradise-for-all Allmovie: v105503 TCM: 482027 TMDB.org: 64344 Modifica el valor a Wikidata

Paradis pour tous és una pel·lícula francesa escrita i dirigida per Alain Jessua estrenada el 1982.[1]

Argument[modifica]

Alain Durieux està deprimit. Visita al Dr. Valois que li prescriu una nova teràpia que neix de la seva recerca: el “flashing”. És, en poques paraules, "tallar el nervi de l'emoció".

Durieux renaix a la vida, una vida edènica de la qual definitivament ja no percep la més mínima grisor. Neix un monstre al voltant del qual gira la desgràcia. Aviat ens assabentem que els "flash" són prou nombrosos com per formar una comunitat, la seva felicitat radiant fa que la gent tingui enveja. Els sol·licitants són ara innombrables.

Valois mesura l'horror del seu invent. Covard, i per no renegar-se a si mateix, opta també per lluir-se. Una forma de suïcidi, ja que el doctor Valois coneix els efectes desastrosos del seu tractament. La dona de Durieux, Jeanne, s'havia de sotmetre al tractament, però al principi es va negar: "No vull ser feliç ". Durieux, víctima d'una greu caiguda per les escales quan Jeanne l'ha fet retrocedir, ja no abandona la seva ultrasofisticada cadira de rodes, sinó que està encara més satisfet amb el seu trio en total felicitat, el cap buit de tota angoixa, de tot dubte, de tota sensibilitat.

A petició de l'Alain ferit i paralitzat, Jeanne finalment accepta que Pierre s'ocupi d'ella, i accepta mutatis mutandis el fet de ser flashejada. El doctor Valois accepta els honors, la Legió d'Honor, el seu conillet d'índies Alain, paralitzat, rep l'Ordre Nacional del Mèrit, sense revelar que Pierre s'ha convertit en un monstre insensible, mentre que els micos, subjectes dels seus experiments, apareixen de sobte agressius. Pocs són conscients del desastre.

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

Paradis pour tous, fou rodada el març del 1982,[2] i fou la darrera pel·lícula de Patrick Dewaere, que va acabar amb la seva vida el 16 de juliol de 1982, un mes abans de l'estrena de la pel·lícula (la pel·lícula també està dedicada a ell). A França, la pel·lícula va assolir 558.557 entrades, incloses 149.413 entrades a París i la seva perifèria.[3] A la seva estrena, la pel·lícula rebrà una volada de fusta verda com mai abans en un llargmetratge amb Dewaere,[4] en particular de la part de Marc Esposito qui des de Première va escriure

« És força trist. Veure Dewaere en una pel·lícula nova per darrera vegada i deixar que sigui l'única. Una mala pel·lícula. Amb un bon tema i un gran actor. Una pel·lícula desagradable, tot i així. Perquè s'hi maltracten els actors, perquè s'hi filma la nuesa de les actrius amb el voyeurisme d'un jardí públic, perquè l'escenari, amb el pretext de "l'anticipació" no té res a veure amb la més elemental versemblança. A més, no hi ha el més mínim pla visualment interessant i està ple de necessitats publicitàries massa cridaneres. Trist.[5] »

Jessua també va ser acusat pels mitjans de comunicació d'aprofitar l'estat depressiu de Dewaere.[6]

Stéphane Audran va ser nominat als Césars per aquesta pel·lícula, en la categoria de César a la millor actriu secundària el 1983.

Llocs de rodatge[modifica]

Crítiques[modifica]

Per la revista Télé 7 jours, Paradis pour tous és

« indignada, cridanera, una pel·lícula que crea malestar, sobretot perquè va ser l'última filmació de Patrick Dewaere.[8] »

Referències[modifica]

  1. ↑ «Visas et Classifications de PARADIS POUR TOUS». CNC, 24 août 1982..
  2. ↑ « Mort d'Alain Jessua, réalisateur de "Paradis pour tous" et des "Chiens" », culturebox.francetvinfo.fr, 1 décembre 2017.
  3. ↑ «Paradis pour tous». jpbox-office.com.
  4. ↑ Patrick Deware, l'écorché, Christophe Carrière, juin 2017, Éditions Broché. IBAN 2749932564
  5. ↑ Première n°66, septembre 1982, p.8
  6. ↑ Olivier Père. «Paradis pour tous de Alain Jessua». arte.tv, 22-11-2019..
  7. ↑ immeuble 8-10 rue du Renard Paris 4ème
  8. ↑ Télé 7 jours n° 1404, du 25 avril au 1er mai 1987, p. 71

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Paradis_pour_tous&oldid=32368557»