Partido Laborista Nacional
| Història | |
|---|---|
| Creació | abril 1930, Barcelona  |
El Partido Laborista Nacional va ésser un partit polític fundat per Eduard Aunós Pérez a Barcelona a l'abril del 1930, al marge dels monàrquics de la Unión Monárquica Nacional. Es declarà accidentalista i corporativista.
Reuní persones lligades amb la dictadura de Miguel Primo de Rivera Orbaneja i militants dels Sindicats Lliures (Mariano Puyuelo, Luis del Valle i Rafael Sánchez Mazas).
Proposava "la defensa de los núcleos e intereses profesionales del país, tratando de recoger l'obra que la dictadura habría realizado en este sector de actividades, aunando los intereses económicos y productores a través de organizaciones corporativas y económicas".
El Centro Laborista de Barcelona quedà constituït l'abril del 1930 sota la presidència de Josep M. Roig, que a l'octubre fou substituït per Rodolfo Pelayo. En el comitè de Barcelona figurava Feliciano Baratech.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Molas, Isidre (ed.): Diccionari dels Partits Polítics de Catalunya. Segle XX. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona, març del 2000. ISBN 84-412-0466-7, plana 194.