Partit Independentista Porto-riqueny

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Partido Independentista Puertorriqueño
President Rubén Berríos Martínez
Presidente Honorario de l'Internacional Socialista (IS)
Secretari general Juan Dalmau
Fundació Octubre del 1946
Seu Ronda Roosevelt 963
San Juan, Puerto Rico 00920-2901
Publicació oficial Independencia.Net
Ideologia Independentista i socialdemòcrata
Afiliació europea Membre de l'Internacional Socialista
www.independencia.net

El Partit Independentista Portoriqueny (PIP) (en castellà Partido Independentista Puertorriqueño), és un partit històric i un dels protagonistes per aconseguir l'estatus d'independència de Puerto Rico.

El PIP se troba a l'esquerra i demanen la independència respecte als Estats Units; representen el Partido Independentista de Puerto Rico (PIP). També defenen una política social-demòcrata. Volen la separació completa de Puerto Rico dels Estats Unis com un estat independent més, amos del seu destí nacional.

Congrés de Panamà[modifica | modifica el codi]

Líders polítics i representants de vint-i-dos estats d'Amèrica (quinze de govern) van exigir a Panamà la independència de Puerto Rico, ocupat per Estats Units des de 1898, i van acordar la creació d'un Comitè Permanent de Treball integrat per quinze personalitats per a promoure la causa de Puerto Rico.

Sota el lema Amèrica Llatina Unida per la Independència del Poble de Puerto Rico, 200 delegats van aprovar una declaració al clausurar el Congrés Llatinoamericà i Caribeny per la Independència de Puerto Rico de 2006 (Congrés de de Panamà).

El Comitè està format per:

Així mateix, integren el grup Tomás Borge, de Nicaragua; Nils Castro, de Panamà, i Fernando Martín i Rubén Berríos, de Puerto Rico. L'últim lloc va ser reservat per a un representant brasiler, però el seu nom encara no ha estat divulgat. El líder del Partit Independentista de Puerto Rico (PIP), Rubén Berríos, va indicar que la proclama emesa insta tots els governs i forces polítiques de la regió a crear Comitès de Suport i Solidaritat per a generar consciència sobre la integració de Puerto Rico al concert de les nacions lliures. «El colonialisme a Puerto Rico és un gran afront per a Amèrica Llatina, som la gran colònia que queda en el món», va assenyalar.

Bandera[modifica | modifica el codi]

La bandera del partit és verda amb una creu escandinava blanca. El verd (que figura al fons de l'escut concedit per Castella el 8 de novembre del 1511) simbolitza l'esperança; la creu, les arrels cristianes, i la configuració general recorda la bandera del crit de Lares del 23 de setembre de 1868. El partit fou fundat el 1946 i entre aquesta data i mitjans dels anys seixanta va usar como a pròpia la bandera de Lares.

Història[modifica | modifica el codi]

El PIP va participar per primera vegada en les eleccions generals de 1948, obtenint al voltant del 10% dels vots. El Partit Independentista no va participar de l'"Assemblea Constituent" de 1952 per entendre que no s'estava redactant una verdadera constitució sinó que simplement se li canviava el nom al mateix règim colonial. Durant el procés de votació es va registrar un fort abstencionisme. En les eleccions generals de 1952 el partit va obtenir el 20% dels vots i va elegir quinze legisladors, convertint-se així en el principal partit de l'oposició. A finals de la dècada de 1950 el PIP va perdre gran part del seu suport electoral, convertint-se en un partit minoritari, sense gairebé cap possibilitat d'obtenir una victòria electoral, ja que els seus vots ronden entre 4 a 6 per cent del total de vots en les eleccions. Entre les causes que van portar a la significativa pèrdua de vots del PIP hi ha la persecució desenfrenada per part del govern local i d'agències del govern dels Estats Units, i la campanya de por cap a la independència. Malgrat això, els seus seguidors continuen lluitant per la seva ideologia, ja que consideren que la independència és l'única opció viable, per resoldre el problema colonial de Puerto Rico.

El PIP ha passat per dos moments d'alt creixement, el primer va ocórrer durant les eleccions de 1972 quan van llançar la campanya "A dalt els de baix". L'esmentada campanya tenia un alt contingut de justícia social, i fins i tot elements de les idees socialistes que van cobrar apogeu després de la Revolució Cubana. Després de les esmentades eleccions el partit va sofrir una transformació radical, on els sectors de la petita burgesia van entrar en una lluita campal pel lideratge contra sectors de l'alta burgesia. Un tercer sector, liderats per les figures de Carlos Gallizá i Luis Ángel Torres que es cridaven a si mateixos "els terceristas" per no estar amb un o un altre grup, plantejaven la creació d'un partit independentista de la classe treballadora, de cort marxista-leninista i que la direcció del partit fos electa de forma democràtica. El grup liderat per Rubén Berríos Martínez, recolzat per la base del Partit, va obtenir el suport majoritari de l'assemblea general. Aquest grup lluitava en contra que la cúpula fos qui nomenés el president de la col·lectivitat i se li va arribar a conèixer com a "Rubén i els bruts" per ser gent de poble. Eventualment els "terceristas" van abandonar o van ser expulsats del partit, qui al costat de la joventut universitària del PIP cridada Joventut Independentista Universitària van començar a desenvolupar un treball independent que va culminar en la fundació del Moviment Socialista Popular el 1974 (organització que posteriorment s'uneix al Partit Socialista Revolucionari per formar el Moviment Socialista de Treballadors). Per a aquella mateixa època el PIP va liderar la lluita de desobediència civil que va aconseguir la sortida de la Marina de Guerra nord-americana de l'illa-municipi de Vieques. Un sector dels líders terceristas, especialment els que van abandonar el projecte del MSP i després el Moviment Socialista de Treballadors, s'han alineat més amb el Partit Popular Democràtic i les seves postures. Un altre petit grup va tornar a les files del PIP.

El Partit Socialista, sota el lideratge de Juan Mari Bras, va aconseguir aglutinar 10.000 vots en l'elecció de 1972 i després 5.000 en les eleccions de 1976, mentre el PIP va excedir els 80.000 vots. El Partit Independentista proposa un sistema econòmic social-demòcrata. En les eleccions de 1984, el PIP va sofrir una fuga de vots obtenint només poc més de 60.000 sufragis. Tanmateix, per a 1988 novament el partit es recupera obtenint més de 95.000 vots. D'altra banda el PIP va ser el primer a proposar una Assemblea Legislativa unicameral, proposta que l'any 2005 va guanyar el suport de la majoria dels electors.

Durant les eleccions de 2000 el PIP va obtenir més de 100.000 vots per al seu candidat a la governació i es va registrar creixement en vots en gairebé tots els llocs electius. En les eleccions de 2004 el PIP va perdre la franquícia o més bé el dret a postular candidats per a les pròximes eleccions davant de la campanya de por contra el líder annexionista Pedro Rosselló, i de líders del Moviment Independentista Nacional Hostosiano (MINH) a favor del candidat colonialista Aníbal Acevedo Vilá i en contra del PIP. En l'elecció més recent el PIP en va sofrir una dels seus moments més baixos quan va rebre prop de 60.000 vots, després d'haver obtingut sobre 100.000 en les eleccions de 2000. El partit es va dedicar a recollir firmes i va aconseguir més de cent mil firmes per a la reinscripció del partit en temps rècord.

L'any 2006 el Partit Independentista Portoriqueny va organitzar el Congrés Llatinoamericà i del Carib Per la Independència de Puerto Rico a Panamà. A aquest congrés es van unir els principals partits polítics de tota Amèrica Llatina i el Carib en suport a la independència i sobirania dels portoriquenys. En l'esmentat congrés hi va haver partits tant d'esquerra, dreta i centre. Molts dels partit polítics allà presents són partits de govern als seus respectius països com són els casos de Brasil, Panamà, Perú i Veneçuela. A part dels nombrosos polítics també es van unir importants figures llatinoamericanes en suport a la independència de Puerto Rico com: Gabriel García Márquez, Ernesto Sábato, Mario Benedetti, Eduardo Galeano, Ana Lydia Vega, Luis Rafael Sánchez, Mayra Montero, Pablo Milanés i Carlos Alberto Libanio Christo, entre d'altres.

Per a les eleccions generals de 2008 el Partit Independentista va presentar com candidats el doctor en economia Edwin Irizarry Mora per a la governació i a Jessica Martínez Birriel com a candidata a comissionada resident.

Líders del Partit[modifica | modifica el codi]

Bandera de Puerto Rico - creada el 1895 pel Moviment independentista portoriqueny, aliat del Partit Revolucionari Cubà.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]