Pasqual Scanu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Pasqual Scanu (l'Alguer 1908 - Sàsser 1978) fou un escriptor i pedagog alguerès.[1] Es llicencià a Roma el 1935 i fou mestre d'escola i posteriorment dirigent de les escoles de la província de Sàsser, del 1937 al 1975. Ha sigut un dels principals animadors de la cultura catalana a l'Alguer i participà en el retrobament entre Catalunya i l'Alguer.[2] Ha participat en gairebé tots els Jocs Florals de la Llengua Catalana des del 1959, però s'especialitzà en estudis de cultura popular, la història de l'Alguer i la poesia. El 1979 edità la Gramàtica algueresa de Joan Pais i Melis.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Alghero e la Catalogna (1962)
  • Pervivència de la llengua catalana oficial a l'Alguer (1964)
  • Sardegna (1964)
  • Sardegna nostra (1970)
  • Poesia d'Alguer (1970)
  • Guida di Alghero (1971)
  • Rondalles alguereses (1985)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Pasqual Scanu». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Scanu Pasqual». L'Obra Cultural de l'Alguer. [Consulta: 10 març 2014].