Pedro de Valdivia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pedro de Valdivia

Pedro de Valdivia (Castuera (Badajoz), 1497Tucapel, Xile, 24 de desembre de 1553) fou un militar i conquistador espanyol d'origen extremeny. Fill de Pedro Oncas de Melo i Isabel Gutiérrez de Valdivia (filiació no comprovada), provenia d'una família de gentilhomes, amb una forta tradició militar.

En 1520 s'uneix a la carrera militar, prestant-li serveis a l'emperador Carles V d'Espanya, destacant la seva participació en la batalla de Pavia. També va servir en altres campanyes als Països Baixos, Flandes i Itàlia. En 1525 es casa amb donya Marina Ortiz de Gaete, noble dona de Salamanca, el matrimoni es va contreure en Zalamea.

Com va arribar a Amèrica[modifica | modifica el codi]

En 1535 emprèn viatge a Amèrica, deixant a la seva esposa a Espanya, mai més la tornaria a veure. i participa en les conquestes de Veneçuela, Saint-Domingue i Perú. En aquest últim país va estar sota el comandament de Francisco Pizarro, on va tenir participació en la guerra civil entre els seguidors de Pizarro i li va anar en extrem lleial i els de Diego de Almagro, on va ser fortament compensada la seva lleialtat pel bàndol guanyador. Cap destacar que Pizarro apreciava a més els dots militars d'aquest distingit espanyol i tenia merescuda fama en el Perú. Pizarro li va regalar les mines de Porco que produïen 200.000 castellans i propietats en la vall fèrtil de la Canyella. En 1538, coneix a la seva veïna, qui seria el seu gran amor, Inés de Suárez amb qui primerament establix una amistat i després un sòlid romanç. A pesar d'haver acumulat una fortuna significativa, el seu esperit intranquil ho va dur a iniciar un viatge a Xile, per a deixar glòria i fama de si mateix.

Fundació de la ciutat Apòstol Santiago de Nova Extremadura.[modifica | modifica el codi]

El 24 de febrer de 1541, (i no el 12 de febrer com s'estipula oficialment) es va fundar de fet les base de la ciutat de Santiago del Nou Extrem als peus del Cerro Saint Lucia (Huelén en llengua Mapudungún) i tancada entre els braços del Mapuchuco(Mapocho en l'actualitat). Va traçar la ciutat el Alarife Gamboa en forma de damero, dintre de l'illa fluvial divideixen tot el terreny en pomes, que es van partir alhora en quatre solars que es van assignar als primers veïns. AL traçat i formació de la ciutat li va seguir la creació del primer cabildo, important el sistema jurídic i institucional espanyol. Immediatament es va designar un cabildo. Va començar a córrer la veu que els almagristas havien matat a Pizarro. De ser certa la notícia, els poders de tinent governador de Valdivia quedaven caducats. Podria llavors venir altra persona del Perú a prendre comandament de la naixent colònia i quedar en l'oblit, lliurant-li les encomanes d'indis a advenedizos.

Valdivia és nomenat Governador i Capità General de Regne de Xile.[modifica | modifica el codi]

El cabildo va considerar aquests punts van resoldre lliurar al Valdivia el títol de Governador i Capità General en nom del Rei, que aquest rebuig inicialment per motius estratègics de no quedar com traïdor davant Pizarro per si seguia viu, però davant l'amenaça de lliurar-se'l a algú mes, va acceptar el títol, L'11 de juny de 1541

La naixent colònia.[modifica | modifica el codi]

Ja constituït el cabildo, on Francisco de Aguirre se li va designar alcalde al costat de Juan Jufré i regidors a Juan Fernández de Alderete, Francisco de Villagra, Martín de Solier i Gerónimo de Alderete, sent procurador Antonio de Pastrana.

El país no era considerat ric en recursos minerals com el Perú, i no tenia una mà d'obra indígena tan eficaç. Els primers temps per tant van ser durs, les cases era bastes barraques amb sostres de brancatges, els solars estaven entorn d'una plaça d'armes on estava la casa de Pedro de Valdivia, el plànol estava envoltat d'un camí de la ronda. on s'apostaven sentinelles. La necessitat de tenir un contacte per mar amb Perú va empentar a Valdivia a cercar en la costa un port adequat on havien boscos i aqueix lloc va ser la platja de Concón on va iniciar la construcció d'un vaixell a càrrec de 20 espanyols vinguts des de Santiago i yanaconas, entre ells venia el primer negre a trepitjar territori xilè anomenat Juan Valent. Estant en aquests afanys Valdivia va ser requerit de tornar a Santiago per un nou intent de conspiració de Pero Sánchez de la Hoz i va deixar un grup de 8 homes a càrrec de guardar les obres en la platja. Tan prompte part Valdivia, els cacics dels voltants aliats de Michimalonco, Tangalongo i Chigaimanga es van deixar caure damunt de l'obra i van matar a quasi tots els espanyols i yanaconas, solament van escapar Gonzalo de los Rios i Juan Valiente. Valdivia va retornar a Concón amb l'esperança que ens i haguera destruït tot però va anar en va, els indis ja havien cremat l'esquelet del casc, va fer escarment d'uns indis que va trobar en el camí i va retornar.

Mort de Valdivia[modifica | modifica el codi]

Després de molt temps de fundar ciutats i moltes altres coses Valdivia va morir en la batalla de Tucapel on suposadament Lautaro el va matar davant el seu grup de Maputxes.