Pennisetum villosum

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPennisetum villosum Modifica el valor a Wikidata

Hàbit
Detall de l'espiga
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdrePoales
FamíliaPoaceae
GènerePennisetum
EspèciePennisetum villosum Modifica el valor a Wikidata
R.Br., 1837
Nomenclatura
Sinònims
  • P. longistylum
  • Cenchrus longisetus
Espècies

La cua de rata (Pennisetum villosum) és una espècie herbàcia del gènere Pennisetum. Altres noms comuns són cua de rabosa, penniset, penniset pelut[1][2] o coa de moix.[3] S'ha utilitzat com herba decorativa als jardins, però en escapar de les zones de cultiu s'ha naturalitzat i mostra un gran potencial colonitzador per la volabilitat dels seus fruits i la robustesa dels rizomes. Es considera com a planta invasora a Catalunya.[1] Des del 2013 la seva comercialització, transport i plantació estan legalment prohibits al País Valencià.[4] També està catalogada com a espècie exòtica invasora a les Illes Balears. Entre altres, això implica que està prohibit comercialitzar-la i introduir-la al medi natural. Tampoc es poden reintroduir exemplars que hagin estat extrets de la natura.[5]

Morfologia[modifica]

És una gramínia perenne que fa mates denses de fulles llargues de color verd clar. Són característiques les seves inflorescències d'uns deu centímetres, allargades, denses, d'un color blanc quasi pur i cobertes de llargs pèls, a contrallum s'il·luminen d'una forma molt atractiva, d'una alçària fins a 75 cm. Floreix a l'estiu i tardor.[6][7]

Ecologia[modifica]

Es dispersa amb facilitat degut a que les espiguetes s'enganxen amb facilitat a la roba, el pelatge dels animals o pels cotxes. Els llavors tenen una viabilitat de fins a sis anys. La dispersió vegetativa per rizomes és més lenta.[8]

Es tracta d'una espècie introduïda d'Etiòpia.[9][1] És molt present a la zona costenca catalana,[10] i més esporàdicament a la costa del País Valencià[11] on apareix per les vores de camins, llocs alterats i marges de zones humides. A Catalunya és plenament naturalitzada i colonitza ambients ruderals, semi-naturals i naturals i afecta tàxons amenaçats com les úniques poblacions al món de Silene sennenii que es troben a l'Alt Empordà.[12] Als Estats Units d'Amèrica és en fase de transició entre espècie introduïda cap a invasora, i a Mèxic es considera com perillosa per a determinats cultius.[13] Malgrat els riscs, s'utilitza encara com a planta decorativa tot i en espais públics.[14][15]

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Pennisetum villosum». Exocat. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). [Consulta: 15 octubre 2015].
  2. «Pennisetum villosum». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  3. «Penissetum villosum (coa de moix)» (pdf). Govern de les Illes Balears.
  4. «DECRET 14/2013, de 18 de gener, del Consell, de modificació del Decret 213/2009, de 20 de novembre, pel qual s'aproven mesures per al control d'espècies exòtiques invasores a la Comunitat Valenciana.» (pdf). Diari oficial de la Comunitat Valenciana, 6947, 21-01-2013, pàg. 1768-1769.
  5. Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient «Reial decret 630/2013, de 2 d'agost, pel qual es regula el Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores.». BOE, Suplement en llengua catalana al núm. 185, dissabte 3 agost 2013, p. Secc. I. p. 18 [Consulta: 19 març 2019].
  6. «Pennisetum villosum». Herbari virtual del Mediterrani Occidental. Universitat de València.
  7. «Pennisetum villosum». Herbari virtual de les Illes Balears.
  8. ICHN-Garrotxa, s.d., p. 1.
  9. Història natural dels Països Catalans. 
  10. «Mapes de distribució: Pennisetum villosum R. Br. ex Fresen». Banc de dades de la biodiversitat de Catalunya.
  11. «Mapes de distribució: Pennisetum villosum». Organització per a la Cartografia de les Plantes als Països Catalans (ORCA).
  12. ICHN-Garrotxa, s.d., p. 2.
  13. ICHN-Garrotxa, s.d., p. 3.
  14. Vegeu-ne un exemple a «Parc Lineal Garcia Fària». Barcelona m'inspira. Ajuntament de Barcelona, s.d.. [Consulta: 15 octubre 2015].
  15. Estudi d espècies invasores a la ciutat de Barcelona i proposta d espècies alternatives BCN 2012-2020. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2012, p. 177. 

Enllaços externs[modifica]