Pep Agut Bonsfills
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 març 1961  (63 anys)Terrassa (Vallès Occidental) |
| Floruit | 1993 |
| Activitat | |
| Ocupació | fotògraf, artista d'instal·lacions, pintor, artista visual |
| Activitat | 1984 – 2009 |
| Art | Arts visuals |
| Moviment | Conceptualisme |
| Lloc web | http://www.pepagut.net |
Pep Agut Bonsfills (Terrassa, 1961) és un artista visual català considerat un representant de l'art conceptual. Partint de la seva formació en pintura i fotografia centra el seu interès en els límits de la representació, el paper de l'artista i el lloc de l'art. El seu treball desvetlla la problemàtica entre la realitat i la representació i entre el llenguatge i la significació. Ha impartit seminaris a la Universitat de Barcelona i coordina i participa en debats i conferències.[1]
Va estudiar a la Facultat Sant Jordi de Belles Arts, Universitat de Barcelona (1979 – 1984). Participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1984, oficialment anomenats Jocs de la XXIII Olimpíada celebrats l'estiu de 1984. Entre el 1988 i el 1991 va viure a Colònia (Alemanya). El 1991 es traslladà a París com a artista resident per a la Fundació Cartier d'Art Contemporani, i el 1992 tornà a Barcelona. Actualment viu entre Terrassa i París.
Inicialment es va dedicar a la pintura, però cap a finals dels vuitanta començà a treballar en instal·lacions i posteriorment incorporà altres mitjans com el vídeo. Treballa amb tota mena de materials. Li interessa la reflexió sobre el procés de creació de l'obra, l'espai on és exhibida i les estratègies de visió. Els temes més usuals al llarg de la seva trajectòria són l'habitacle, les vitrines, la pintura, les finestres, les maquetes de llum i les projeccions, entre altres.[1]
Presència en museus i col·leccions[modifica]
La seva obra forma part de diferents col·leccions:
- Museu d'Art Contemporani de Barcelona - MACBA, Barcelona. Els símptomes són paraules, atrapades al cos,[2] Petó atòmic (1968),[3] Sense títol (1986),[4] T.E. VIII (1988),[5] Sense Títol (1990),[6] Malgrat la teva absència, t'estimo (2010)[7]
- Fundació Vila Casas, Barcelona. Tornar a l'urb, Les prisons I (vous etes ici), Les prisons II (vous etes ici)[8]
- Col·lecció "la Caixa" d'Art Contemporani, Barcelona. Sense títol (1988)[9]
- Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid. Rescue attemp. Nonsense (Tentativa de salvación. Absurdo) (1994), Distancia Zero (1994), Hèrcules (Autoretrat en devaluació econòmica i plusvàlua cultural) (2008)[10]
- FRAC – Languedoc-Roussilon, Montpeller. Sans titre (Jeff Wall) (1992),[11] Sans titre (Sanchez Cotan) (1992),[12] Jardins publics (1997)[13]
- Art Works The Deutsche Bank Collection[14]
- Julia Stoschek Collection, Düsseldorf
- Museu d'Art Jaume Morera de Lleida
Institucions que el representen[modifica]
- Àngels Barcelona, Barcelona
- Trayecto Galería, Vitoria-Gasteiz
- Aural Galería, Alicante-Madrid
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Pep Agut». Enciclopedia.cat. [Consulta: 25 novembre 2015].
- ↑ AGUT, Pep. «Els símptomes són paraules, atrapades al cos». [Consulta: 25 novembre 2015].
- ↑ AGUT, Pep. «Atomic Kiss». [Consulta: 23 novembre 2015].
- ↑ AGUT, Pep. «Sense títol». [Consulta: 25 novembre 2015].
- ↑ Agut, Pep. «T.E. VIII». [Consulta: 25 novembre 2015].
- ↑ AGUT, Pep. «Sense títol». [Consulta: 23 novembre 2015].
- ↑ AGUT, Pep. «Malgré ton absence je t'aime». [Consulta: 23 novembre 2015].
- ↑ Fundació Vila Casas. «Pep Agut». [Consulta: 25 novembre 2015].
- ↑ AGUT, Pep. «Sense títol 1988». [Consulta: 25 novembre 2015].
- ↑ «Pep Agut / Terrassa, Barcelona, España, 1961» (en castellà). Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. [Consulta: 28 novembre 2015].
- ↑ AGUT, Pep. «Sans titre (Jeff Wall) 1992». [Consulta: 25 novembre 2015].
- ↑ AGUT, Pep. «Sans titre (Sanchez Cotan) 1992». [Consulta: 25 novembre 2015].
- ↑ AGUT, Pep. «Jardins publics». [Consulta: 25 novembre 2015].
- ↑ «Artist of The Deutsche Bank Collection» (en anglès). Arxivat de l'original el 28 de setembre 2013. [Consulta: 28 novembre 2015].
Bibliografia[modifica]
- «Arragua [Arropaineko]». Arxivat de l'original el 26 de novembre 2015. [Consulta: 25 novembre 2015].
- «Fundació Antoni Tàpies. Contra Tàpies - Pep Agut». Arxivat de l'original el 26 de novembre 2015. [Consulta: 25 novembre 2015].
- «PALAU, Maria. El moment zero de l'art». El Punt Avui.
- «PRIETO, Imma. La poética de la desaparición». CULTURAS - La Vanguardia. [Consulta: 25 novembre 2015].
- «TORRES, David G.. Pep Agut. Problemas de horizonte». El Cultural. Barcelona. [Consulta: 25 novembre 2015].
- «HERNÁNDEZ, Noelia. Plusvalía cultural». CULTURAS - La Vanguardia. Arxivat de l'original el 30 de desembre 2010. [Consulta: 25 novembre 2015].
- «CASSIÁN, Nizaia. El antihéroe y la ley». A-Desk. Barcelona. Arxivat de l'original el 31 de desembre 2012. [Consulta: 25 novembre 2015].
- «TORRES, David G.. Pep Agut». El Cultural. Barcelona. [Consulta: 25 novembre 2015].
- «POLITE, Pablo. Pep Agut. Problemas de horizonte». Artecontexto. Arxivat de l'original el 26 de novembre 2015. [Consulta: 25 novembre 2015].
- AGUT, Pep. «Oral Memories. Entrevistas a artistas emergentes y media carrera». [Consulta: 25 novembre 2015].
Enllaços externs[modifica]
- Pep Agut http://www.pepagut.net Arxivat 2015-10-30 a Wayback Machine.
- Oral Memories, entrevistas a artistas emergentes y media carrera http://oralmemories.com/pep-agut/ (en castellà)
- vídeos sobre Pep Agut a Vimeo https://vimeo.com/tag:pep+agut