Percleveïta-(La)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralPercleveïta-(La)
Fórmula químicaLa₂Si₂O₇
Localitat tipusMochalin Log, Kixtim, óblast de Txeliàbinsk, Rússia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BC.35
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Estructura cristal·linaa = 6,8482(3) Å; c = 24,8550(13) Å
Grup puntual4 - piramidal
Grup espacialp41
Colorgroc molt pàl·lid a incolor en fragments prims, a groc clar en agregats
Exfoliacióimperfecta {001}
Fracturairregular, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa6
Lluïssorgrassa
Color de la ratllablanc
Densitat5,094 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (+)
Índex de refracciónω = 1,825(10) nε = 1,835(10)
Birefringènciaδ = 0,010
Pleocroismeno pleocroica
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2019-037
Any d'aprovació2019
SímbolPcv-La Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La percleveïta-(La) és un mineral de la classe dels silicats.

Característiques[modifica]

La percleveïta-(La) és un silicat de fórmula química La₂Si₂O₇. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2019, sent publicada per primera vegada un any més tard. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 5362/1.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta a Mochalin Log, a la localitat de Kixtim (óblast de Txeliàbinsk, Rússia), on es troba en forma de grans anèdrics aïllats, habitualment de fins a 0,2 × 0,4 mm, i molt rarament fins a 1 × 1 mm. Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral, tot i que l'any 2021 podria haver estat trobada a Brandlscharte, a la localitat de Kaprun (Estat de Salzburg, Àustria).[2]

Referències[modifica]

  1. «Percleveite-(La)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 gener 2022].
  2. Kolitsch, U., Schachinger, T., Auer, C. «Erste mineralogische Untersuchungen an den metamorphen mesozoischen Manganvorkommen der Brandlscharte südlich des Imbachhorns, Kapruner und Fuscher Tal, Salzburg: Nachweise von Alabandin, Cobaltit, Fluorit, Gersdorffit, Gold, Hübnerit, Molybdänit, Percleveit-(La)(?), Sonolith, Thorit, Tsumoit, Ullmannit, Uraninit, Vittinkiit, Zinkgruvanit und weiteren Mineralien». Neue Mineralfunde aus Österreich LXX, 2001, pàg. 187-276 [Consulta: 9 gener 2022].