Percleveïta-(La)
 Percleveïta-(La) | |
|---|---|
| Fórmula química | La₂Si₂O₇ |
| Localitat tipus | Mochalin Log, Kixtim, óblast de Txeliàbinsk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BC.35 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 6,8482(3) Å; c = 24,8550(13) Å |
| Grup puntual | 4 - piramidal |
| Grup espacial | p41 |
| Color | groc molt pàl·lid a incolor en fragments prims, a groc clar en agregats |
| Exfoliació | imperfecta {001} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 6 |
| Lluïssor | grassa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 5,094 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,825(10) nε = 1,835(10) |
| Birefringència | δ = 0,010 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat  |
| Codi IMA | IMA2019-037 |
| Any d'aprovació | 2019 |
| Símbol | Pcv-La |
| Referències | [1] |
La percleveïta-(La) és un mineral de la classe dels silicats.
Característiques[modifica]
La percleveïta-(La) és un silicat de fórmula química La₂Si₂O₇. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2019, sent publicada per primera vegada un any més tard. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 5362/1.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Mochalin Log, a la localitat de Kixtim (óblast de Txeliàbinsk, Rússia), on es troba en forma de grans anèdrics aïllats, habitualment de fins a 0,2 × 0,4 mm, i molt rarament fins a 1 × 1 mm. Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral, tot i que l'any 2021 podria haver estat trobada a Brandlscharte, a la localitat de Kaprun (Estat de Salzburg, Àustria).[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Percleveite-(La)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 gener 2022].
- ↑ Kolitsch, U., Schachinger, T., Auer, C. «Erste mineralogische Untersuchungen an den metamorphen mesozoischen Manganvorkommen der Brandlscharte südlich des Imbachhorns, Kapruner und Fuscher Tal, Salzburg: Nachweise von Alabandin, Cobaltit, Fluorit, Gersdorffit, Gold, Hübnerit, Molybdänit, Percleveit-(La)(?), Sonolith, Thorit, Tsumoit, Ullmannit, Uraninit, Vittinkiit, Zinkgruvanit und weiteren Mineralien». Neue Mineralfunde aus Österreich LXX, 2001, pàg. 187-276 [Consulta: 9 gener 2022].