Pere Brocà i Casanovas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPere Brocà i Casanovas
Biografia
Naixement26 de juny de 1794
Barcelona
Mort22 de setembre de 1838
L'Havana
Activitat
OcupacióMúsic

Pere Brocà i Casanovas (Barcelona, 26 de juny de 1794 - L'Havana, 22 de setembre de 1838), pertany a la família d’instrumentistes formada per Pere, Domingo i Ramón, germans i Enrique i Enrique Alejandro, fills de Domingo.

Intèrpret de clarinet, oboè, corn anglès i flauta, va començar els seus estudis musicals a Conca i més tard es va traslladar a Madrid. El 1808 va ser nomenat clarinet principal del batalló de caçadors de Zafra. Va actuar com a músic militar en diversos regiments fins al 1816, quan va guanyar les oposicions per les places de clarinet de la Real Capilla i del Real Cuerpo de Guardias Alabarderos. A partir del 1818 va ocupar també la plaça de primer oboè al Teatro del Príncipe. El 1824 va ser nomenat clarinet de la Real Cámara.

Quan es va obrir el Real Conservatorio a Madrid el 1831, va ser encarregat de l’ensenyança d’oboè i corn anglès, tot i que no era previst com a professor al projecte de 1829. Per raons polítiques va ser apartat el 1834 de la música reial, però va ser reincorporat l’any següent. El 1836 va considerar oportú deixar Espanya com a resultat del seu paper a la defensa del general Quesada, mort en uns disturbis. Va demanar llicència temporal de la reina per anar a La Habana, on va actuar fins a la seva mort com a músic major de la brigada d’artilleria i primer clarinet de l’òpera.[1]

Referències[modifica]

  1. KENYON de PASCUAL, Beryl «Brocá Casanovas, Pedro». Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 1999-2002.