Pilanesbergita
 Pilanesbergita | |
|---|---|
 Grans marronosos de pilanesbergita, associats a aegirina negra i feldspat blanc  | |
| Fórmula química | Na₂Ca₂Fe₂Ti₂(Si₂O₇)₂O₂F₂ |
| Epònim | Pilanesberg (en)  |
| Localitat tipus | Pilanesberg Alkaline Ring Complex, municipalitat de Moses Kotane, districte de Bojanala Platinum, Província del Nord-oest, Sud-àfrica |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE. |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10:7811(2) Å; b = 9,7836(1) Å; c = 7,0348(1) Å; β = 108,072(2)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | p21/b |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2023-007 |
| Any d'aprovació | 2023 |
| Data de publicació | 16 gener 2024 |
| Símbol | Pbt |
| Referències | [1] |
La pilanesbergita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la wöhlerita.
Característiques[modifica]
La pilanesbergita és un silicat de fórmula química Na₂Ca₂Fe₂Ti₂(Si₂O₇)₂O₂F₂, sent l'anàleg de titani de la madeiraïta. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2023,[2] senta publicada en el mes de gener de l'any següent.[3] Cristal·litza en el sistema monoclínic i la seva duresa estimada es troba entre 5 i 6.
Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a les col·leccions del Museu d'Història Natural de la Universitat d'Oslo (Noruega), amb el número de catàleg: KNR 44406, i al «Laboratoire de Minéralogie et de Cristallochimie» de la Universitat de Lieja, a Bèlgica, amb el número de catàleg: 21980.
Formació i jaciments[modifica]
La pilanesbergita es va formar en condicions relativament reductores a partir d'un magma de sienita nefelina que havia evolucionat per cristal·lització fraccionada principalment d'egirina. La cristal·lització posterior d'arfvedsonita va provocar un augment de la fugacitat de l'oxigen i un canvi a la concentració del manganès i el ferro del magma, provocant un canvi de composició mineral de pilanesbergita a normandita.[3] Va ser descoberta al complex alcalí de Pilanesberg, a la municipalitat de Moses Kotane del districte de Bojanala Platinum (Província del Nord-oest, Sud-àfrica), on es troba associada a foyaïta verda, i en part fent intercreixements amb egirina.[3]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pilanesbergita |
- ↑ «Pilanesbergite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 juliol 2023].
- ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 73». European Journal of Mineralogy, 35, 3, 19-06-2023, pàg. 397–402. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-35-397-2023 [Consulta: 7 juliol 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Dal Bo, Fabrice; Friis, Henrik; Elburg, Marlina A.; Hatert, Frédéric; Andersen, Tom «Pilanesbergite: a new rock-forming mineral occurring in nepheline syenite from the Pilanesberg Alkaline Complex, South Africa». European Journal of Mineralogy, 36, 1, 16-01-2024, pàg. 73–85. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-36-73-2024 [Consulta: 17 gener 2024].