Pimpinella morada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pimpinella morada
Manca una imatge
Classificació científica
Regne: Fungi
Classe: Homobasidiomycetes
Ordre: Agaricales
Família: Tricholomataceae
Gènere: Lepista
Espècie: L. nuda
Nom binomial
Lepista nuda
(Bull.) Cooke, 1871
Característiques morfològiques
Coprinus Comatus

Capell convex.png
convex

Gills icon.png
laminar

Làmina annexada.png
annexada

Commestibile con riserva icona.png
comestible amb reserves

Bare stipe icon.png
peu nu

Pink spore print icon.png

Color rosa

Saprotrophic ecology icon.png
sapròfit

Nuvola apps important.svg
Llegiu l'advertència abans de fer de boletaires.

La Pimpinella morada (Lepista nuda, del grec Lepista, lepasté: vas ample de terrissa amb forma de bolet; del llatí nuda: nua), també conegua com Peu violeta o Moixeró blau, és un bolet comestible de l'ordre dels agaricals

Descripció[modifica | modifica el codi]

Barret molsut de 5 a 12 cm de diàmetre, convex al centre i aplanat després. Coloració violada, molt vistosa, més fosc en el centre, tacada sovint amb tons marronosos o fins i tot grisos en exemplars vells. Llis, suau al tacte i marge cargolat. Cutícula del barret higrófana en temps humit. Amb freqüència és una mica d'un color ocre o torrat en el centre i fins i tot aquest color pot estendre's per tot el barret. Làmines fines i atapeïdes de color violat, més pàl·lides que el capell. El peu és cilíndric i elàstic i manté aquest color lila, encara que apareix sovint recobert per una fina capa com de cotó blanca. La carn és tendra i de color blanc violat.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Apareix tant als boscos de pins com als planifol·lis, a brolles i camps oberts. Prefereix terrenys amb abundant fullaraca i molsa. És freqüent a la tardor, tot i que se'l troba a la primavera i fins i tot a l'hivern.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

És bon comestible, però si es menja cru és tòxic. No sol ser massa preuat pel seu color, ja que encara enfosqueix més en coure'l. Sol fer-se servir en barreges de bolets. El sabor és agradable i delicat, una mica dolç.

Es parasita amb facilitat, pel que han d'escollir-se els exemplars més joves.

Perill de confusió[modifica | modifica el codi]

Una altra espècie molt pròxima és la Lepista sordida, molt semblant en coloració pel seu peu blau, però de molt menor port, amb peu prim i barret poc carnós, sense especial interès culinari.

Altres imatges[modifica | modifica el codi]