Plasmina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Plasminogen
250px
PDB rendering based on 1b2i.
Estructures disponibles
1b2i, 1bml, 1bui, 1cea, 1ceb, 1ddj, 1hpj, 1hpk, 1i5k, 1ki0, 1krn, 1l4d, 1l4z, 1pk4, 1pkr, 1pmk, 1qrz, 1rjx, 2doh, 2doi, 2pk4, 5hpg
Identificadors
Símbols PLG; DKFZp779M0222
ID externes OMIM173350 MGI97620 HomoloGene55452
Nombre EC 3.4.21.7
Patró d'expressió d'ARN
PBB GE PLG 209978 s at tn.png
PBB GE PLG 209977 at tn.png
PBB GE PLG 205871 at tn.png
Més dades de referència de l'expressió
Ortòlegs
Espècie Humans Ratolins
Entrez 5340 18815
Ensembl ENSG00000122194 ENSMUSG00000059481
UniProt P00747 Q3V1T9
RefSeq NM_000301 (ARNm) NM_008877 (ARNm)
NP_000292 (proteïna) NP_032903 (proteïna)
Locus Chr 6:
161.04 - 161.09 Mb
Chr 17:
12.22 - 12.26 Mb
Cerca al PubMed [1] [2]

La plasmina, també anomenada fibrinolisina, és un important enzim (CE 3.4.21.7) present en la sang que degrada una gran quantitat de proteïnes del plasma sanguini, entre els quals destaca els coàguls de fibrina. És similar a la tripsina, format per dos cadenes polipeptídiques. La degradació de fibrina s’efectua durant el procés de fibrinòlisi. En el cas dels humans, la proteïna plasmina és codificada pel gen PLG.

Funció[modifica | modifica el codi]

Lisis dels coàguls de serina

L’agent que la degrada els coàguls de serina és una serinproteasa plasmàtica denominada plasmina, un enzim que talla específicament el segment de tres cadenes de la fibrina i separa les seves protuberàncies de cadenes a entrecreuades covalentment. L’estructura reticular força oberta del coàgul sanguini permet un accés relativament lliure de la plasmina a les molècules de fibrina polimeritzades, facilitant així la lisis del coàgul.

La plasmina es forma mitjançant el tall proteolític del seu precursor inactiu o zimogen plasminogen o profibrinolisina, és a dir, la hidròlisis d’un enllaç específic d’arginil-valina (Arg-560 i Val-561). El plasminogen (una única cadena de beta-globulina, M 81.000, 8-10% de glícids i de 86 kD, que es troba a la sang a concentracions de 50-100 mg/100 ml de sèrum) és una proteïna homòloga als zimògens de la cascada de la coagulació de la sang.

Hi ha diverses serinproteases que activen el plasminogen, entre les quals destaca l’enzim de 54 kD uroquinasa (EC 3.4.21.31) (M, 53.000), el qual és sintetitzat pel ronyó i apareix, com el seu nombre implica, en l'orina, i l’enzim homòleg activador de plasminogen de tipus tissular (t-PA), de 70 kD, que apareix en els teixits vasculars. A més, el factor de Hageman activat, en presència de prekali¬creina y HMK (el sistema d’activació per contacte), activa el plasminogen, encara que no s’ha determinat la importància fisiològica de l'activació per contacte del sistema fibrinolític.

Tot i així, el sistema fibrinolític és molt més complex que un zimogen i els seus activadors. També incorpora diversos inhibidors, principalment la glicoproteïna de 70 kD alfa2-antiplasmina, la qual forma un complex equimolar irreversible amb la plasmina, evitant així las seva unió amb la fibrina. La alfa2-antiplasmina s’entrecreua amb les cadenes alfa de la fibrina a través de l’acció del FSF activat (XIII„ l’enzim que també entre¬creua la fibrina), produint així coàguls "durs", menys susceptibles a la fibrinòlisis que els coàguls "tous". La importància d’aquest inhibidor de serinproteases (també inhibeix a la quimotripsina) queda demostrat amb l’observació de que els homozi¬gots per a una alfa2-antiplasmina deficient tenen una gran tendència a sagnar.

La estreptoquinasa (M, 47.000, 416 aminoàcids, sense cisteïna), produïda pels estreptococs beta-hemolítics, té interès mèdic; encara que no se li consideri com enzim proteolític, és un dels més potents activadores exògens del plasminogen humà (no del animal); forma un complex amb el plasminogen que allibera en aquest moment la plasmina activa.

Patologia[modifica | modifica el codi]

La deficiència en plasmina pot conduir a la trombosis, ja que els coàguls no són degradats suficientment. La deficiència de plasminogen en ratolins condueix a una cicatrització defectuosa, una reparació del fetge defectuosa i anormalitats reproductives. En els humans, un trastorn estrany anomenat deficiència de plasminogen tipus I (OMIM 217090) causat per les mutacions del gen PLG i, moltes vegades, es manifesta per conjuntivitis lígnia.

Interaccions[modifica | modifica el codi]

S’ha demostrat que la plasmin pot interaccionar recíprocament amb la trombospondina-1, l’Alfa-2-antiplasmina i l’IGFBP3.

Referències externes[modifica | modifica el codi]

  1. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/sites/entrez?Db=gene&Cmd=ShowDetailView&TermToSearch=5340.
  2. Miyata T, Iwanaga S, Sakata Y, Aoki N (October 1982). "Plasminogen Tochigi: inactive plasmin resulting from replacement of alanine-600 by threonine in the active site". Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A. 79 (20): 6132–6. doi:10.1073/pnas.79.20.6132. PMID 6216475. PMC 347073. http://www.pnas.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=6216475.
  3. Forsgren M, Råden B, Israelsson M, Larsson K, Hedén LO (March 1987). "Molecular cloning and characterization of a full-length cDNA clone for human plasminogen". FEBS Lett. 213 (2): 254–60. doi:10.1016/0014-5793(87)81501-6. http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/0014-5793(87)81501-6.
  4. Silverstein, R L; Leung L L, Harpel P C, Nachman R L (Nov. 1984). "Complex formation of platelet thrombospondin with plasminogen. Modulation of activation by tissue activator". J. Clin. Invest. (UNITED STATES) 74 (5): 1625-33. doi:10.1172/JCI111578. ISSN 0021-9738. PMID 6438154.
  5. DePoli, P; Bacon-Baguley T, Kendra-Franczak S, Cederholm M T, Walz D A (Mar. 1989). "Thrombospondin interaction with plasminogen. Evidence for binding to a specific region of the kringle structure of plasminogen". Blood (UNITED STATES) 73 (4): 976-82. ISSN 0006-4971. PMID 2522013.
  6. Wiman, B; Collen D (Sep. 1979). "On the mechanism of the reaction between human alpha 2-antiplasmin and plasmin". J. Biol. Chem. (UNITED STATES) 254 (18): 9291-7. ISSN 0021-9258. PMID 158022.
  7. Shieh, B H; Travis J (May. 1987). "The reactive site of human alpha 2-antiplasmin". J. Biol. Chem. (UNITED STATES) 262 (13): 6055-9. ISSN 0021-9258. PMID 2437112.
  8. Campbell, P G; Durham S K, Suwanichkul A, Hayes J D, Powell D R (Aug. 1998). "Plasminogen binds the heparin-binding domain of insulin-like growth factor-binding protein-3". Am. J. Physiol. (UNITED STATES) 275 (2 Pt 1): E321-31. ISSN 0002-9513. PMID 9688635.
  9. Donald Voet, judith G. Voet. “Bioquímica” Ediciones Omega (BARCELONA). ISBN 8428209065
  10. José M. Maraculla i Felix M. Goñi. “Bioquímica humana” Editorial Reverté (BARCELONA). ISBN 8429155538
  11. Thomas Scott i Mary Eagleson. “Concise Encyclopedia Biochemistry” ISBN 842000832x