Poliàndria
S'anomena poliàndria la varietat de poligàmia en què una femella manté una relació amb dos o més mascles.[1] Un matrimoni poliàndric és, per tant, la unió legítima d'una dona amb diversos homes.
Poliàndria humana[modifica]
Aquesta modalitat de poligàmia és de les més infreqüents històricament però se n'han observat casos en les ètnies tradicionals del Tibet,[2] entre els inuits, a l'antiga Mesopotàmia o en l'ètnia matriarcal dels mosso. És un fenomen típic per a societats amb una preponderància significativa del nombre d'homes. A diferència del que es pot pensar, la poliàndria generalment no es dona en societats matriarcals sinó tot el contrari: és freqüent en comunitats en què es practica l'infanticidi de nounats femelles de forma que la població masculina esdevé molt superior.[3] Les poques dones que quedaven es trobaven en una situació sense cap llibertat personal.[4]
El catolicisme condemna ambdues opcions, poliàndria i poligínia, però veu més obstacles en la poliàndria per a l'educació dels fills i la propagació de l'espècie humana.[5] S'hi oposa com que en el seu concepte, és contrària a les suposades intencions de Déu per als humans.[6] Altres religions com l'islam que accepten la poligínia, s'oposen amb virulència contra la poliàndria.[7] L'arquebisbe de l'Església catòlica de Toledo, Antonio Cañizares va amonestar els seus feligresos que el text de l'Estatut de Catalunya del 2006 segons ell era una porta oberta a la poliàndria i altres decadències morals i va exhortar-les a pregar per prevenir el que considerava ser el cataclisme de la civilització.[8]
Poliàndria en altres espècies[modifica]
En botànica significa la presència de nombrosos estams en una flor.[9] La femella del corriol camanegre del seu costat manifesta el que es descriu com a «poliàndria seqüencial». S'aparella, però, un cop transcorreguts dotze dies aproximadament de l'eclosió dels ous, la femella abandona els polls i el mascle es queda amb la cura dels polls. Seguidament, la femella s'aparella amb un mascle diferent i repeteix el procés de nidificació.[10] La poliàndria també ha estat descrita per diverses espècies d'ocells rapinyaires.[11]
Referències[modifica]
- ↑ «Polyandry | marriage» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
- ↑ Engels, Friedrich. «Prefaci a la quarta edició». L'origen de la família, la propietat privada i l'estat, 16-06-1891. [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Poliàndria». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Sala, Pere «Falten dones (II)». Diari de Girona, 12-01-2008.
- ↑ Peschke, Karl H. Christian ethics : moral theology in the light of Vatican II (en anglès). 3rd ed. ; newly revised edition. Eugene, Oregon: Wipf & Stock, 2012, p. 506. ISBN 1-62032-215-3.
- ↑ Garrett, James Leo. Systematic theology : biblical, historical, and evangelical (en anglès). Fourth edition [volume 1] ; Second edition [volume 2], p. 492. ISBN 978-1-4982-0659-4.
- ↑ Mira i Casterà, Joan F. «El matrimoni, l'islam i l'arquebisbe». El País - Quadern, 29-11-2012.
- ↑ Bedoya, Juan G. «"El problema número uno", según Roma» (en castellà). El País, 12-11-2005. ISSN: 1134-6582.
- ↑ Aguilella, Antoni. Diccionari de botánica. València: Universitat de València, p. 334. ISBN 978-84-370-8639-2.
- ↑ «El Life Pletera reforça la recuperació del corriol camanegre, au amenaçada a Catalunya». Life Pletera, 02-08-2017. [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ Domingo de Pedro, Màrius «Poliàndria en l'Àliga Perdiuera Hieraaetus fasciatus». Butlletí del Grup Català d'Anellament, 1994, pàg. 83-84. ISSN: 1130-2070.
Bibliografia[modifica]
- Sastre, Alfonso «De donjuanismo y poliandria en el teatro» (en castellà). Assaig de teatre: revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, 13-01-1999, pàg. 303–313. ISSN: 2339-9783.
- Juanico, Núria «Poliamor: adéu al domini i l'exclusivitat». Ara, 27-10-2013.