Procurador en Corts
Procurador en Corts és una denominació pròpia del parlamentarisme espanyol, usada per referir-se a la persona escollida o designada per representar diferents comunitats en les diferents corts.[1]
En les antigues Corts de Castella i, en general, en les corts de l'Antic Règim, se solia denominar «procurador» al representant designat per les ciutats i viles i que s'aglutinava en un dels tres braços: eclesiàstic, nobiliari i comú. La Constitució espanyola de 1812 va usar el terme de «diputats» per als membres de les Corts Generals.[2] L'Estatut Reial de 1834 va establir les Corts Generals del Regne, formades per les càmeres denominades Estamento de Próceres i Estamento de Procuradores, els primers de nomenament reial i els segons electius.[3] La denominació de «procurador» desapareix en les següents cartes magnes, que retornen la forma establerta en la Constitució de 1812[4][5] però es recupera amb la Llei Constitutiva de les Corts, que estableix les Corts Espanyoles durant el règim franquista[6] i que tenien el propòsit de trencar amb la tradició liberal. De nou, la denominació de «procurador» desapareix de la Constitució espanyola de 1978, substituint-se per les de «diputat» i «senador»[7]
L'Estatut d'Autonomia de Castella i Lleó de 1983 adopta la denominació tradicional de «procurador» per als membres de les modernes Corts de Castella i Lleó, seu del poder legislatiu de la comunitat.[8]
Referències
- ↑ «procurador». Diccionario de la lengua española. Real Academia Española (castellà).
- ↑ «Constitución de 1812». Congreso de los Diputados.
- ↑ «Estatuto Real de 1834». Congreso de los Diputados.
- ↑ «Estatuto Real de 1837». Congreso de los Diputados.
- ↑ «Estatuto Real de 1876». Congreso de los Diputados.
- ↑ «Adiós a las Cortes franquistas». El País, 01-07-1977.
- ↑ «Órganos constitucionales». Congreso de los Diputados.
- ↑ «Procuradores de las Cortes de Castilla y León». Cortes de Castilla y León.