Proteu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Proteu (satèl·lit)».

Proteu,[1] (grec antic: Πρωτεύς) d'acord amb la mitologia grega, fou un déu marí, fill d'Oceà i de Tetis (però també se'l fa fill de Posidó).

La seua personalitat presenta molts punts foscos, ja que es tracta d'una divinitat molt antiga, reminiscència dels cultes preolímpics.

El seu estatge se situa principalment a les costes d'Egipte, prop de Faros, i la seua missió principal era péixer els ramats de foques de Posidó.

Com totes les divinitats de les aigües, tenia el do de la profecia, però només revelava els seus vaticinis quan l'hi obligaven per la força, cosa que no era fàcil, ja que també es podia convertir en qualsevol animal o cosa. És amb aquestes facetes que intervé sovint en els mites heroics.

El 1972, l'escriptor i poeta argentí Jorge Luis Borges va publicar al recull El Oro de los tigres un bell sonet intitulat Proteu:[2]

Proteu:

Antes que los remeros de Odiseo
fatigaran el mar color de vino
las inasibles formas adivino
de aquel dios cuyo nombre fue Proteo.

Pastor de los rebaños de los mares
y poseedor del don de profecía,
prefería ocultar lo que sabía
y entretejer oráculos dispares.

Urgido por las gentes asumía
la forma de un león o de una hoguera
o de árbol que da sombra a la ribera

o de agua que en el agua se perdía.
De Proteo el egipcio no te asombres,
tú, que eres uno y eres muchos hombres.

Abans que els remers de l'Odisseu
no fatiguessin la mar color de vi,
les formes incomprehensibles endevín
d'aquell déu que va nòmer Proteu.

Pastor dels ramats de les mars
i posseïdor del do de la profecia,
s'estimava més amagar el que sabia
i entreteixir oracles dispars.

I, atabalat per la gent, prenia
la forma d'un lleó o d'un fogueró,
o d'un arbre que ombrejava la riba,

o bé la forma de l'aigua que en l'aigua es perdia.
De Proteu l'egipci no t'astoris,
tu, que ets un home i alhora molts homes.


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Proteu
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 186.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, L. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932. 
  2. Cf. Jorge Luis Borges: Proteo. Dins: El Oro de los tigres, II, pàg. 486. També on-line a: http://www.poesi.as/jlb0917.htm