Prudencio de Guadalfajara Aguilera

Prudencio de Guadalfajara y Aguilera

Biografia
Naixement	28 d'abril de 1761 Zamora
Mort	16 de juny de 1855(1855-06-16) (als 94 anys) Madrid
Ministre de Guerra
28 d'agost de 1835 – 14 de setembre de 1835
← Pedro Agustín Girón Mariano Quirós Brihuega →
President	Comte de Toreno
Activitat
Ocupació	Tinent general
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar	tinent general
Conflicte	Guerra del Francès
Altres
Títol	Duchy of Castro-Terreño (en)
Cònjuge	María Josefa de Gálvez y Valenzuela (en)
Premis (1832)  Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or (1818)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1795)  Gran Creu de l'Orde de Carles III
Senador al Senat espanyol 15 agost 1845 – 16 juny 1855 Senador al Senat espanyol 5 agost 1839 – 15 agost 1845 Circumscripció electoral: província de Zamora Ministre de Guerra 28 agost 1835 – 14 setembre 1835 ← Pedro Agustín Girón – Mariano Quirós Brihuega → Pròcer del Regne 27 juliol 1834 – desembre 1835 Virrei de Navarra 28 febrer 1826 – 6 novembre 1830 ← Juan Ruiz de Apodaca – Manuel de Llauder i de Camín →

Prudencio Pedro Atilano de Guadalfajara y Aguilera (Zamora, 28 d'abril de 1761 –Madrid, 16 de juny de 1855) va ser un militar i polític espanyol, ministre durant la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.

Biografia

Fill de Melchor de Guadalfajara y Eraso, primer comte de Castro-Terreño, i Angela de Aguilera y Orense. En 1792 es va casar amb Maria Josefa de Gálvez y Valenzuela, II marquesa de la Sonora. Ingressà a l'exèrcit i en 1795 assolí el grau de coronel en la Guerra de les Taronges. Va combatre en la Guerra del francès, on assolí el grau de tinent general i Capità General d'Extremadura (1814-1820). Després d'ella, va exercir lleial i eficaçment diversos llocs de govern en el Virregnat de Nova Espanya i va donar suport l'absolutisme de Ferran VII, raó per la quel el va fer primer duc de Castro-Terreño en 1825.

Va exercir després, a partir de 1830, la Capitania General de Navarra i durant la Regència de Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies va ser prócer del regne i, amb caràcter interí, ministre de la Guerra entre agost i setembre de 1835. Va ser des de 1837 Senador per Zamora i, des de 1845, senador vitalici.

A més va ostentar les distincions de Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or i grans creus de l'Orde de Carles III (1795) i de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1818), així com cavaller de la Real Confradía de Caballeros Cubicularios de Zamora.

Referències

Càrrecs públics
Precedit per: Pedro Agustín Girón	Ministre de Guerra 1834-1835	Succeït per: Mariano Quirós Brihuega