Ptolemeu Eupàtor
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle II aC  |
| Mort | 152 aC |
| Faraó | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | estadista |
| Període | Període hel·lenístic |
| Altres | |
| Títol | Faraó |
| Família | Dinastia Ptolemaica |
| Pares | Ptolemeu VI Filomètor i Cleòpatra II |
| Germans | Cleòpatra III, Cleòpatra Tea, Ptolemeu VII Neofilòpator i Ptolemeu Memfita |
Ptolemeu Eupàtor (grec antic: Πτολεμαίος Ευπάτωρ, Ptolemaios Eupatōr, Ptolemeu el Bon pare [Déu]; 15 d'octubre del 166/165 aC[1][2] – 31 d'agost 152 aC) va ser un príncep egipci de la dinastia ptolemaica. Era fill de Ptolemeu VI Filomètor i Cleòpatra II,[3] Per tant, era el germà de Cleòpatra Tea, Cleòpatra III i Ptolemeu Neofilopàtor.
Durant un breu temps l'any 152 aC va regnar com a co-governant de Xipre amb el seu pare.[4] Es creu que Ptolemeu Eupàtor va morir l'agost d'aquell mateix any.[5]
Proves[modifica]
Ptolemeu Eupàtor està documentat en un nombre reduït de documents i inscripcions. S'esmenta en un papir demòtic, que es troba avui al Museu Britànic, on hi apareix referenciat com a sacerdot del culte d'Alexandre durant el 158-157 aC, i que va ser un co-regent amb el seu pare el 152 aC.[5] Ptolemeu Eupàtor probablement tenia 12 o 13 anys quan va morir.[6] El seu nom va ser afegit a la llista de Ptolemeus divinitzats, per davant del del seu pare.[5]
Quan Ptolemeu Eupàtor va ser descobert per primera vegada a les llistes de Ptolemeus divinitzats (que en realitat es van ordenar per ordre de mort i deificació, no per regne), va sorgir la teoria que era un germà gran del seu pare i que havia regnat abans que ell. Com a resultat, alguns textos del segle xix parlen de Ptolemeu Filometor com a "Ptolemeu VII" (en lloc de "Ptolemeu VI"), i incrementen el nombre de tots els Ptolemeus posteriors fins a "Ptolemeu XVI Cesarió" (en lloc de "Ptolemeu XV"). Els epítets, que provenen de l'antiguitat, no es modifiquen.
El 2017 es va anunciar el descobriment d'una tomba que suposadament era seva, a Xipre.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Hölbl, 2001, p. 192.
- ↑ Ray, 1978, p. 119.
- ↑ Dodson i Hilton, 2004, p. 280.
- ↑ Huß, 2001, p. 576.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Dodson i Hilton, 2004, p. 281.
- ↑ Ager, 2006, p. 165-186.
- ↑ «Feature: Tomb of a Ptolemy king found in Cyprus» (en anglès). news.cn, 29-03-2017. [Consulta: 16 maig 2024].
Bibliografia[modifica]
- Ager, Sheila L. «The Power of Excess: Royal Incest and the Ptolemaic Dynasty». Anthropologica. Canadian Anthropology Society, 48, 2, 2006, pàg. 165–186. DOI: 10.2307/25605309. JSTOR: 25605309.
- Dodson, Aidan; Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt (en anglès). Thames & Hudson, 2004. ISBN 0-500-05128-3.
- Hölbl, Günther. A History of the Ptolemaic Empire (en anglès). Psychology Press, 2001. ISBN 9780415234894.
- Huß, Werner. Ägypten in hellenistischer Zeit 332–30 v. Chr, 2001. ISBN 3-406-47154-4.
- Ray, J. D. «Observations on the Archive of Hor». Journal of Egyptian Archaeology, 64, 1978.