RT d'Andròmeda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: RT Andromedae)
Infotaula objecte astronòmicRT d'Andròmeda
Tipusestel, variable Algol, estrella binària espectroscòpica i estrella variable RS Canum Venaticorum Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)F8V+G0-K1-3V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióAndròmeda Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra98,7489 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)9,043 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi10,1267 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−21,776 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−7,447 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial0,6 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)23h 11m 10.0981s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)53° 1' 33.0315''[2] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

RT d'Andròmeda (RT Andromedae) és una estrella variable a la constel·lació d'Andròmeda. S'estima que el sistema s'hi troba a 322 anys llum (98,7 parsecs) de distància.[5]

RT d'Andròmeda es classifica com a variable RS Canum Venaticorum, un tipus d'estrella binària eclipsant propera. Varia des d'una magnitud visual aparent de 9,83 amb una brillantor mínima fins a una magnitud de 8,97 amb una brillantor màxima, amb un període de 0,6289216 dies.[6] El sistema consisteix en una estrella de seqüència principal de tipus G una mica més massiva que el Sol i una estrella de seqüència principal de tipus K una mica menys massiva; la corba de llum d'aquest sistema binari eclipsant presenta variacions seculars de període i mínims.[5]

Presència d'un tercer cos[modifica]

Segons Pribulla et al. (2000), els canvis de variabilitat es podrien atribuir a un tercer objecte del sistema, fins i tot a un possible quart. S'estima que la seva massa mínima és del 5% de la massa del Sol (aproximadament 50 vegades la massa de Júpiter), amb un període orbital proper als 75 anys i una excentricitat que hom creu que és bastant alta (a 0,56).[5] Un objecte d'aquest tipus podria resultar ser una nana marró o fins i tot un planeta jovià massiu. No obstant això, un document recent de Manzoori (2009) va observar que hi ha una tendència decreixent en el període orbital, de manera que la frenada magnètica podria explicar millor l'evolució d'aquest sistema orbital.[7]

Referències[modifica]

  1. Afirmat a: SIMBAD.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  4. «Kinematics of chromospherically active binaries and evidence of an orbital period decrease in binary evolution» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 3, abril 2004, pàg. 1069–1092. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2004.07588.X.
  5. 5,0 5,1 5,2 Pribulla; etal «Active eclipsing binary RT Andromedae revisited». Astronomy & Astrophysics, 362, 2000, pàg. 169–188. Bibcode: 2000A&A...362..169P.
  6. RT And, database entry, Combined General Catalog of Variable Stars (GCVS4.2, 2004 Ed.), N. N. Samus, O. V. Durlevich, et al., CDS ID II/250 Accessed on line 2009-06-22.
  7. Manzoori, D. «Cyclic Variations of Orbital Period and Long-Term Luminosity in Close Binary RT Andromedae». The Astronomical Journal, 138, 6, 2009, pàg. 1917–1924. Bibcode: 2009AJ....138.1917M. DOI: 10.1088/0004-6256/138/6/1917.