SU d'Andròmeda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: SU Andromedae)
Infotaula objecte astronòmicSU d'Andròmeda
Tipusestel i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)C-N5_C2_6-[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióAndròmeda Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra1.378,55 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−2,2[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)8 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,7254 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−2,203 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−3,295 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−6 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)0h 4m 36.4075s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)43° 33' 4.7279''[2] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

SU d'Andròmeda (SU Andromedae) és una estrella de carboni a la constel·lació d'Andròmeda. És una estrella variable classificada com una supergegant polsant irregular lenta i varia d'una magnitud visual aparent de 8,5 a una brillantor mínima de 8,0 fins una brillantor màxima sense període clar.[6]

Variabilitat[modifica]

Thomas Espin va assenyalar la possible variabilitat d'aquesta estrella el 1895.[7] Williamina Fleming, el 1906, estava examinant plaques fotogràfiques preses amb el propòsit de crear el Catàleg Henry Draper quan la va descobrir i confirmar independentment com una estrella variable.[8]

Espectre[modifica]

L'espectre de SU d'Andròmeda està dominat per bandes de Swan de la molècula C₂. Aquestes estrelles es van classificar com a tipus N sota l'esquema de Harvard, estrelles amb el continu blau completament enfosquides per bandes d'absorció molecular. Els tipus espectrals d'estrelles de carboni es van refinar posteriorment al sistema Morgan-Keenan i SU d'Andròmeda es va classificar normalment com C6₄,[9] indicant una estrella de carboni bastant freda i el subíndex 4 que mostra una intensitat de banda de Swan modesta.[10]

Segons el modern sistema Morgan-Keenan revisat, SU d'Andròmeda es classifica com C-N5 C₂6-.[11] El tipus espectral C-N distingeix aquelles estrelles del tipus C-R on el continu blau no està completament amagat per les bandes d'absorció. Una classificació basada en l'espectre d'infrarojos és C5 II, de nou una estrella de carboni moderadament freda amb una classe de lluminositat II per a un gegant brillant.[12]

Company[modifica]

Respecte a SU d'Andròmeda s'hi troba a 22" d'una estrella de magnitud 12,77, probablement una estrella de seqüència principal F0. Aquesta estrella té una paral·laxi segons la Gaia Data Release 2 de 0,7479 ± 0,0905 [13] i una magnitud absoluta d'aproximadament +2,4. Té un moviment espacial gairebé idèntic al de SU Andromedae i se suposa que és un company de desplaçament distant. Basant-se en aquesta suposició, la magnitud absoluta de SU Andromedae es calcula que és d'aproximadament -2,2.

Referències[modifica]

  1. «A Moderate-Resolution Spectral Atlas of Carbon Stars: R, J, N, CH, and Barium Stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, agost 1996, pàg. 419–473. DOI: 10.1086/192323.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. «The absolute magnitudes of carbon stars - Carbon stars in binary systems» (en anglès). Astrophysical Journal, agost 1975, pàg. 88–94. DOI: 10.1086/153763.
  4. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  5. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  6. ; O. V. Durlevich«SU And database entry». Combined General Catalog of Variable Stars (GCVS4.2, 2004 Ed.). CDS. [Consulta: 14 octubre 2018].
  7. Espin, T. E. «Stars with remarkable spectra». Astronomische Nachrichten, 137, 22, 1895, pàg. 369–376. Bibcode: 1895AN....137..369E. DOI: 10.1002/asna.18951372202.
  8. Pickering, E. C.; Fleming, W. P. «Stars having peculiar spectra. Thirteen new variable stars». Astrophysical Journal, 23, 1906, pàg. 257–261. Bibcode: 1906ApJ....23..257P. DOI: 10.1086/141337.
  9. Skiff, B. A. «Catalogue of Stellar Spectral Classifications (Skiff, 2009-2016)». VizieR On-line Data Catalog: B/Mk. Originally Published in: Lowell Observatory (October 2014), 2014. Bibcode: 2014yCat....1.2023S.
  10. Keenan, Philip C.; Morgan, W. W. «The Classification of the Red Carbon Stars». Astrophysical Journal, 94, 1941, pàg. 501–510. Bibcode: 1941ApJ....94..501K. DOI: 10.1086/144356.
  11. Barnbaum, Cecilia; Stone, Remington P. S.; Keenan, Philip C. «A Moderate-Resolution Spectral Atlas of Carbon Stars: R, J, N, CH, and Barium Stars». Astrophysical Journal Supplement, 105, 1996, pàg. 419–473. Bibcode: 1996ApJS..105..419B. DOI: 10.1086/192323.
  12. Richer, Harvey B. «Some Intrinsic Properties of Carbon Stars». Astrophysical Journal, 167, 1971, pàg. 521–535. Bibcode: 1971ApJ...167..521R. DOI: 10.1086/151049.
  13. Olson, B. I.; Richer, H. B. «The absolute magnitudes of carbon stars - Carbon stars in binary systems». Astrophysical Journal, 200, 1975, pàg. 88–94. Bibcode: 1975ApJ...200...88O. DOI: 10.1086/153763.