RZ Cassiopeiae

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicRZ Cassiopeiae
Tipusestrella variable, variable Algol, variable Delta Scuti, font astrofísica de rajos X, estrella binària espectroscòpica, binària eclipsant, estel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A3V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCassiopea Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra65,298 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)6,26 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva8.110 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi15,3143 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)37,476 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)2,71 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar70 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−46,6 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)2h 48m 55.5102s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)69° 38' 3.4415''[2] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

RZ Cassiopeiae (RZ Cas / HIP 13133) és un estel variable a la constel·lació de Cassiopea.[7] De magnitud aparent mitjana +6,26, s'hi troba a 213 anys llum del sistema Solar.

Característiques de les components[modifica]

RZ Cassiopeiae és, en primera instància, un estel binari el període orbital del qual és de només 1,19525 dies. Constitueix una «binària semidesprenguda», cosa que significa que un dels estels plena el seu lòbul de Roche, perdent matèria que cau cap al seu company. La component principal del sistema és un estel blanc de la seqüència principal de tipus espectral A3Vv. Similar a Denebola (β Leonis), té una temperatura efectiva de 8.600 K. La seva lluminositat és 17 vegades major que la del Sol i el seu radi és un 51% més gran que el radi solar.[8] Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada —límit inferior de la mateixa— de 76 km/s.[9] La seva massa duplica la massa solar.

Per la seva banda, l'estel acompanyant és una subgegant de tipus K0IV amb una temperatura de 5.120 K aproximadament. La seva lluminositat és un 90 % superior a la lluminositat solar, sent el seu radi gairebé el doble que el del Sol. No obstant això, la seva massa suposa només el 70% de la massa solar.[8]

La binària RZ Cassiopeiae té dues companyes estel·lars més. La més allunyada, denominada HIP 13133 C, està separada visualment 6,6 segons d'arc; té una lluentor 1,9 magnituds menor que el de la binària. El quart estel, HIP 13133 D, està separat només 3,87 segons d'arc de la binària i és molt més tènue, sent la seva lluentor 9,4 magnituds inferior al de la binària.[10] El sistema pot tenir una edat de 13,0 ± 3,7 milions d'anys.[11]

Variabilitat[modifica]

A causa que el pla orbital està inclinat 82º respecte al pla del cel, RZ Cassiopeiae és una variable eclipsant semblant a Algol (β Persei) o a ζ Phoenicis. En l'eclipsi principal la seva lluentor disminueix 1,54 magnituds quan la component més tènue i freda intercepta la llum de la seva companya, mentre que en l'eclipsi secundari la lluentor decau només 0,08 magnituds.[12] És un estel molt brillant en rajos X, sent la seva lluminositat en aquesta regió de l'espectre de 2772 ×1020 W, comparable a la de β Crateris o RS Chamaeleontis, aquesta última també binària eclipsant.[13] Finalment, cal assenyalar que el sistema és una radioestrella.[14]

La primària del sistema —l'estel A3V— és també una variable Delta Scuti. El seu període de pulsació és de 0,0116 dies i s'ha observat que l'amplitud de la variació deguda a les polsacions varia de forma notable d'un any a un altre. Hom pensa que la transferència de massa de la component més freda a la més calenta pot ser responsable d'aquest peculiar comportament.[9]

Referències[modifica]

  1. «The Relation between Rotational Velocities and Spectral Peculiarities among A-Type Stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, juliol 1995, pàg. 135–172. DOI: 10.1086/192182.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  4. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, gener 2012. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
  5. «Rotational velocities of A-type stars. III. Velocity distributions» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, febrer 2007, pàg. 671–682. DOI: 10.1051/0004-6361:20065224.
  6. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  7. V* RZ Cas -- Eclipsing binary of Algol type (SIMBAD)
  8. 8,0 8,1 Wilson, R. E.; Van Hamme, W. «Distances to Four Solar Neighborhood Eclipsing Binaries from Absolute Fluxes». The Astrophysical Journal, 699, 1, 2009. pp. 118-132.
  9. 9,0 9,1 Soydugan, E.; Soydugan, F.; Ibanoğlu, C.; Frasca, A.; Demircan, O.; Akan, M. C. «An Algol type binary with a δ Scuti component: RZ Cassiopeiae revisited». Astronomische Nachrichten, 327, 9, 2006. p. 905.
  10. De Rosa, R. J.; Bulger, J.; Patience, J.; Leland, B.; Macintosh, B.; Schneider, A.; Song, I.; Marois, C.; Graham, J. R.; Bessell, M.; Doyon, R. «The Volume-limited A-Star (VAST) survey - I. Companions and the unexpected X-ray detection of B6-A7 stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 415, 1, 2011. pp. 854-866.
  11. Tetzlaff, N.; Neuhäuser, R.; Hohle, M. M. «A catalogue of young runaway Hipparcos stars within 3 kpc from the Sun». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 410, 1, 2011. pp. 190-200.
  12. Malkov, O. Yu.; Oblak, E.; Snegireva, E. A.; Torra, J. «A catalogue of eclipsing variables». Astronomy and Astrophysics, 446, 2, 2006. pp. 785-789.
  13. Schröder, C.; Schmitt, J. H. M. M. «X-ray emission from A-type stars». Astronomy and Astrophysics, 475, 2, 2007. pp. 677-684.
  14. Boboltz, D. A.; Fey, A. L.; Puatua, W. K.; Zacharias, N.; Claussen, M. J.; Johnston, K. J.; Gaume, R. A. «Very Large Array Plus Pie Town Astrometry of 46 Radio Stars». The Astronomical Journal, 133, 3, 2007. pp. 906-916.