Ramón Novi Inglada
 Ramón Noví Inglada, Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1856 Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) |
| Mort | 1931 (74/75 anys) Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pedagog musical, músic |
| Gènere | Sardana |
 | |
Ramón Novi Inglada, (Vilafranca del Penedès, 1856 – Sant Feliu de Guíxols, 1931) músic i pedagog musical.
Obra[modifica]
Va compondre diverses obres com la sardana “Records de la Font Picant”,[1] “Las últimas hojas”, caprici per a piano, i va musicar també un gran nombre de peces populars com “Lo carrador empordanés”, “La montañesa”, ”El as de copas” i un pas doble, “Als herois de Cavite” dedicat a les víctimes de la guerra de les Filipines.
Fou un destacat pedagog en l'àmbit musical gràcies als seus avançats mètodes d'ensenyament [2] durant els segles XiX i principis del XX. Va ser l'autor de nombroses composicions musicals, com la “Missa a Tres Veus”, que va compondre en honor de Sant Feliu Màrtir el 1884 i “Goigs de la Nostra Verge”, composicions que van ser representades a l'església parroquial durant molt temps.[2]
L'any 1883 va organitzar una escolania amb nens petits i tres anys més tard va fundar una escola de música, on hi van ser alumnes distingits els compositors guixolencs Juli Garreta i Arboix i Arseni Menció Calzada.[2]
Entre els anys 1891 i 1899 va dirigir la societat coral Gesòria, que veié una de les etapes més brillants de la seva història. Posteriorment, es va tornar a posar al capdavant de la direcció d'aquesta agrupació, aleshores ja Orfeó Gesòria, durant els anys 1914 i 1915 i novament, entre el 1918 i el 1920.[2] Va dirigir també l'agrupació Quintet Clau de Sol, entre els anys 1915 o 1919, dedicant així els darrers anys de la seva etapa professional a l'ensenyament i pedagogía de la música.[2]
Novi Inglada va morir el 10 de juliol de 1931 a Sant Feliu de Guíxols a l'edat de setanta-quatre anys i els seus funerals van constituir un emotiu homenatge a la seva tasca pedagógica.[3][4]
Referències[modifica]
- ↑ La Costa Brava, 08-08-1931, pàg. Pàgina 7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Bussot Liñon, Gerard. Gent d'un segle, Sant Feliu de Guíxols, 1900-2000. Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, Arxiu Municipal, Diputació de Girona, 2011, p. 508. ISBN 978-84-938593-0-5.
- ↑ El Programa, 19-07-1931, pàg. Pàgina 6.
- ↑ La Costa Brava, 18-07-1931, pàg. Pàgina 4.