Ramon Bartomeus i Mola
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 gener 1832  Barcelona |
| Mort | 29 novembre 1918 (86 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, autor |
| Activitat | 1834 – 1918 |
| Moviment | Romanticisme musical |
Ramon Bartomeus i Mola (Barcelona, 6 de gener de 1832 - 29 de novembre de 1918) fou un compositor català. A més a més, també fou director i promotor de diferents societats.
Biografia[modifica]
Estudià música a l'entorn familiar, és més, començà amb 4 anys amb l'ensenyament del seu cosí Josep Fornelio.[1] Posteriorment, estudià harmonia i composició amb Gabriel Balart i Crehuet.[2]
Durant la seva vida tingué oportunitats de desenvolupar diferents professions com ara pianista, cafeter o professor. No obstant això, a més de ser conegut com a compositor, també fou conegut com a promotor i director de diferents cors masculins.[3]
Dirigí la Societat Coral Esmeralda, la qual fou fundada al 1857. A l'any 1862 muntà una organització paral·lela a la de Josep Anselm Clavé. Aquesta organització es dedicà als corals, però no eren claverianes. L'any 1865 creà la Societat Coral Barcino que fou una refunderació de l'Esmeralda.[4] No obstant això, aquesta entitat tingué molts paral·lelismes amb la Societat Coral Euterpe de Clavé; de fet, explica Nájera, “es feien la competència, tenien balls corejats, concerts benèfics, programes semblants, disputes pel preu dels espectacles… fins i tot semblaven rivalitzar en el títol de les respectives publicacions, L’Eco de Barcino i L’Eco de Euterpe”.[5] Amb aquesta societat oferí nombrosos concerts populars, balls corejats i espectàcles benèfics a teatres de Barcelona i arreu de les províncies catalanes.
Entre els anys 1872 i 1883 publicà el periòdic El Eco de Barcino, el qual fou una rèpilica d'El Eco de Euterpe de Clavé. Durant les dècades dels 60 i dels 70, Bartomeus guanyà molta popularitat; fou el moment de màxima esplendor professional. Aquest fet causà una intensificació de la competència que tenia amb Clavé.
Obra[modifica]
L'obra poètica catalana de Bartomeus va més enllà de desenvolupar el català com a llengua. A partir d'unes descripcions dels personatges, de les seves accions i del seu entorn, desenvolupà una imatge ideal on descriví la Catalunya ideal com a nació pròpia.
Bartomeus té un repertori extens, però escrigué més corals que altres obres. Destaquen obres com La nit, Al batre, El castell de les dames i La doncella de la costa, les quals són per veus masculines.
Música escènica
- Criada y señora, Zarz, 1 act, E:Bsa.
- El toreno o sea Paca la Salá, Jug, p, E:Bsa.
Orquestra
- La niña de l'Ampurdá, Sinfonia.
- La odalisca, Sinfonia.
Cor
- El toreo, Val.
- Estrella luminosa.
- La caridad, H.
- La doncella de la costa.
- La nit.
- La sardana.
- Las orenellas.
- Les campesins.
- Lo forgetaire.
- Lo russinyol.
- Luz de la libertad, Maz.
- Nit de Guerra.
- Perlas divinas.
- Una sesión de cortes, Pk.
- Viva fora.
Música eclesiàstica
- Salve, Ant, 3V, 1886, E:MO.
- Vivan las copas, 2V, vn, cl, crn, fis, ac, E:MO.
Es conserva una obra seva al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.[6]
- Himne per a cor i orquestra. Datat a la primera meitat del segle xx.
Al fons personal de Bartolomé Simó (pendent de publicació) es conserva una còpia manuscrita de l'obra escènica Terceto Andaluz/El tío chafarote/o sea/la perla de Chiclana per a veus i piano.
Referències[modifica]
- ↑ La Publicidad (Hojas musicales), 5 de desembre de 1919, p.3.
- ↑ LLORENS CISTERÓ, JOSÉ Mª. Bartomeus Mola, Ramón. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Volum 1. Madrid: Sociedad de Autores y Editores, 1999-2002, p.278 [Consulta: 10 novembre 2023].
- ↑ «Ramón Barrtomeus Mola». Patrimoni Musical. [Consulta: 10 novembre 2023].
- ↑ «Ramón Bartomeus i Mola». Gran enciclopèdia de la música. [Consulta: 10 novembre 2023].
- ↑ «Els cors de Clavé recuperaran les obres oblidades dels compositors Ramon Bartomeus i Josep Ribera, coetanis a Anselm Clavé». ENS, 14-04-2021 [Consulta: 10 novembre 2023].
- ↑ «Obres de Ramon Bartomeus i Mola a l'IFMuC».
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 9, pàg. 2006 (ISBN 84-239-4509-X)
- GARRIGA, Maria Teresa. “Ramon Bertomeus (1832-1918): perfil humà i musical”, Revista Catalana de Musicologia, III, (2005), 85-92.[1]
- GARRIGA, Maria Teresa. "L'obra poeticomusical de Ramon Bartomeus", Universitat Autònoma de Barcelona, Anuari Verdaguer 17-2009.
Enllaços externs
https://cantut.cat/canconer/cancons/item/639-la-donzella-de-la-costa