Ramon Belart i Miquel

Ramon Belart i Miquel(Montblanc, 1772- 1840) fou un escultor català. Ingressà a l’escola de Belles Arts de Barcelona on guanyà una beca de l’Ajuntament barceloní per participar en un concurs convocat per la Real Academia de San Fernando, de Madrid, circumstància que l’induí a traslladar-se a la capital espanyola l’any 1805. A Madrid visqué les jornades atzaroses de la guerra napoleònica. El 24 de setembre de 1808 obtingué el primer premi d’escultura per decisió de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Fernando. L’any 1810, malgrat la petició del monarca Ferran VII, admirador de l’escultor montblanquí, Belart es traslladà a la ciutat de Mallorca per treballar al costat del seu amic i mestre l’escultor Josep Folch. Ambdós construiren un gran panteó pel Marquès de la Romana. La mort del pare de Belart l’any 1814 comportà el retorn de l’escultor a la seva vila natal que ja no abandonaria més. El 12 de febrer de 1818 ingressà a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.

La producció artística de Ramon Belart fou especialment de caire religiós i arribaren a Figueres, Montblanc Valls, Reus, el monestir de Poblet i altres ciutats de Catalunya. A Montblanc deixà constància de la seva obra amb el Crist crucificat de l’església de Santa Maria, el grup de la flagel·lació de Jesús, venerat al santuari de la Serra, una imatge de Sant Jordi i una altra de Sant Ramon venerada al convent de la Mercè de Montblanc, constituien entre moltes altres proves evidents del talent artistic de Belart. Malauradament totes les seves obres de Montblanc foren destruïdes a l'inici de la Guerra Civil espanyola, l’any 1936.

Bibliografia

• Grau i Pujol, J. M.; Badia i Batalla, F. Diccionari Biogràfic Històric de Montblanc, Montblanc, 2008