RapeLay
| Publicació | 21 abril 2006 
| |
|---|---|---|
| Gènere | eroge i videojoc de simulació de vida | |
| Personatges | Kimura Masaya (en)  i Kimura Masaya's father (en) | |
| Descriu l'univers de ficció | RapeLay universe (en) | |
| Disponible en | ||
| Característiques tècniques | ||
| Plataforma | Windows | |
| Modes | un jugador | |
| Format | DVD | |
| Dispositiu d'entrada | ratolí | |
| Equip | ||
| Desenvolupador(s) | Illusion (en) | |
| Editor | Illusion (en) | |
| Distribuidor | Illusion (en) | |
| Més informació | ||
| Lloc web | illusion.jp… (japonès) | |
| MobyGames | rapelay | |
|
| ||
 Imatges externes
| |
|---|---|
|
Portada |
RapeLay (en japonès: レイプレイ) és un eroge[1] de rol de simulació de violacions[2] del 2006 cap a cap a una dona i les seues filles i obligar-les a avortar. Està desenvolupat per Illusion.[3]
Argument[modifica]
El protagonsita és un violador que s'ha fugat de la presó que pretén violar com a venjança. Viola dones, una col·legiala i una xiqueta de 10 anys. Els assalts ocorren en diversos escenaris com parcs, cases i trens i poden utilitzar-se instruments.[4]
Controvèrsia[modifica]
Malgrat que es tenia la intenció de vendre'l solament al Japó, el 2009 s'arribà a vendre a altres països a través d'Amazon.com.[3] Als Estats Units la National Organization for Women-New York City va fer una crida als distribuïdors perquè no vengueren el videojoc.[5]
Keith Vaz, el polític aleshores membre del Parlament del Regne Unit i del Partit Laborista, estava en contra de la venda i existència del joc i plantejà prohibir-lo al parlament del seu país. Davant l'escàndol, Amazon el retirà del mercat.[6]
En maig del 2009 l'organització de drets humans internacional Equality Now organitzà una campanya com a protesta.[7]
El Grup de Pressió Europeu de Dones criticà molt negativament el videojoc. A aquest el distribuïdor respongué dient que complien la llei del Japó.[4]
La controvèrsia suposà que fins i tot els desenvolupadors, Illusion, llevaren qualsevol al·lusió al videojoc de la seua web.[5]
El 2010 fou prohibit a Argentina perquè la llei considera que incita a la violació.[8]
Conseqüències legals al Japó[modifica]
L'organització auto-reguladora de la indústria dels videojocs per a adults Organització Japonesa d'Ètica al Programmari d'Ordinadors anuncià el 2 de juny del 2009 l'enduriment de les normes d'auto-regulació suposant la prohibició de la producció i venda de videojocs de simulació de violació. Més tard prohibí la venda de videojocs per a adults japonesos a l'exterior.[7]
Referències[modifica]
- ↑ Capilla Torres, Sara. Videojuegos y localización: análisis de la industria en Japón y en España (Treball fi de màster), 2014, p. 23.
- ↑ Lah, Kyung «'RapeLay' video game goes viral amid outrage». CNN, març 2010 [Consulta: 21 juliol 2015].
- ↑ 3,0 3,1 Matthew, Moore «Rapelay virtual rape game banned by Amazon». Telegraph, 13-02-2009 [Consulta: 21 juliol 2015].
- ↑ 4,0 4,1 Díez Gutiérrez, 2014, p. 61.
- ↑ 5,0 5,1 Martinez, Michelle; Manolovitz, Tyler «Incest, sexual violence, and rape in video games». Videogame Cultures & the Future of Interactive Entertainment, 2009, pàg. 7.
- ↑ Fennelly, Gary «Exclusive: Amazon selling rape simulation game Rapelay». Belfast Telegraph, 2009 [Consulta: 21 gener 2017].
- ↑ 7,0 7,1 Hiroshi, Nakasatomi «‘Rapelay’ and the problem of legal reform in Japan: Government regulation of graphically animated pornography». electronic journal of contemporary japanese studies, 12, 3, 2012.
- ↑ «Prohíben videojuego "Rapelay" en Argentina por incitar a la violación». El Universal, 18-04-2010.
Bibliografia[modifica]
- Díez Gutiérrez, Enrique Javier «Video Games and Gender-based Violence». Procedia - Social and Behavioral Sciences, 132, 2014, pàg. 58–64. DOI: 10.1016/j.sbspro.2014.04.278.