Resolució 1087 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentResolució 1087 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Imatge
Luanda
Identificador de llei o regulacióS/RES/1087 Modifica el valor a Wikidata
Tipusresolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
PromulgacióConsell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Votat perSessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:3722)
 15Nombre de vots a favor, 0 Nombre de vots en contra, 0Nombre d'abstencions Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació11 desembre 1996 Modifica el valor a Wikidata
1086 Modifica el valor a Wikidata
1088 Modifica el valor a Wikidata
TemaSituació a Angola

Obra completa aundocs.org… Modifica el valor a Wikidata

La Resolució 1087 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, adoptada per unanimitat el 11 de desembre de 1996 després de reafirmar la Resolució 696 (1991) i totes les resolucions següents sobre Angola, el Consell estendre el mandat de la Tercera Missió de Verificació de les Nacions Unides a Angola (UNAVEM III) fins al 28 de febrer de 1997.[1]

Es va posar en relleu la importància de la plena aplicació dels acords de pau, inclòs el Protocol de Lusaka, per a Angola, i a totes les parts se'ls va recordar llurs obligacions.

Hi va haver un lent progrés en el procés de pau. El Consell va aprovar la recomanació del secretari general Boutros Boutros-Ghali de reduir la mida de la UNAVEM III durant febrer de 1997,[2] a causa de la fatiga dels members de la missió.[3] Les dues parts també va haver de començar a treballar en la integració de les tropes seleccionades d'UNITA en l'exèrcit d'Angola i la desmobilització. Les parts també havien d'arribar a un acord sobre l'estatut especial del President d'UNITA com a president del partit de l'oposició abans del 31 de desembre de 1996. Se'ls va demanar de viatjar a Luanda per la formació d'un govern d'unitat nacional i reconciliació. L'embargament d'armes contra UNITA imposat en la Resolució 864 (1993), ha estat complit estrictament i va expressar la seva preocupació dels estats veïns que no van aplicar-la.

Ambdues parts foren cridades a intensificar els esforços de desminatge i destruir les reserves de mines que serà supervisat pe UNAVEM III.[4] Finalment es va requerir al Secretari General que prepari per a un seguiment la presència de les Nacions Unides a Angola, que inclouria observadors militars, policia observadora, components polítics, observadors de drets humans i un Representant Especial, informant-ne abans del 10 de febrer de 1997.

Referències[modifica]

  1. «Security Council extends Angola mission until 28 February 1997». United Nations, 11-12-1996.
  2. Cooper, Andrew Fenton; English, John; Thakur, Ramesh Chandra. Enhancing global governance: towards a new diplomacy?. United Nations University Press, 2002, p. 253. ISBN 978-92-808-1074-5. 
  3. Brzoska, Michael; Lopez, George A.. Putting teeth in the tiger: improving the effectiveness of arms embargoes. Emerald Group Publishing, 2009, p. 147. ISBN 978-1-84855-202-9. 
  4. Vines, Alex. Still killing: landmines in Southern Africa. Human Rights Watch, 1997, p. 58. ISBN 978-1-56432-206-7. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]