Resolució 2397 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

Resolució 2397 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
	El nord-coreà Kwasong-15-ICBM (esquerra) en comparació amb l'americà Titan II-ICBM i un ésser humà (a la dreta).
Identificador de llei o regulació	S/RES/2397
Tipus	resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Votat per	Sessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:8151); 15, 0 , 0
Data de publicació	22 desembre 2017
	← 2396 2398 →
Tema	No proliferació; Corea del Nord
Obra completa a	undocs.org…

La Resolució 2397 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides fou adoptada per unanimitat el 22 de desembre de 2017 en resposta al llançament d'un míssil balístic intercontinental Hwasong-15 a Corea del Nord el 28 de novembre d'aquest any. La resolució va condemnar el llançament i va estrènyer encara més les sancions al país, restringint les importacions de carburants i altres transports, així com la capacitat dels ciutadans nord-coreans de treballar a l'estranger. El 24 de desembre, el ministre d'Afers Exteriors de Corea del Nord va declarar que la resolució constituïa un acte de guerra.^[1]

Disposicions[modifica]

La resolució té diverses disposicions. Limita la importació de petroli refinat de Corea del Nord a 500.000 barrils per cada període de 12 mesos, a partir de l'1 de gener de 2018.^[2] També es va imposar una prohibició sobre l'exportació d'aliments, maquinària, equips elèctrics, terres i pedres, fusta i vaixells procedents de Corea del Nord i exportació d'equips industrials, maquinària, vehicles de transport i metalls industrials.^[2] Es van imposar la congelació d'actius al Ministeri de les Forces Armades Populars de Corea del Nord i als funcionaris bancaris.^[2] Els estats membres de les Nacions Unides van ser autoritzats a "apoderar, inspeccionar, congelar i embargar qualsevol vaixell a les seves aigües territorials" que hi portés petroli il·legalment a Corea del Nord.^[2]

La resolució també va exigir la devolució de tots els nacionals nord-coreans que obtinguessin ingressos a l'estranger, amb algunes excepcions humanitàries, en un termini de 24 mesos.^[2]

Raonaments de votació[modifica]

L'ambaixadora estatunidenca davant les Nacions Unides, Nikki Haley, va dir que el llançament "era una violació sense precedents que requeria una resposta sense precedents" i que "un desafiament addicional resultaria en un aïllament més".^[2] <rl Representant Permanent de França, François Delattre va titllar la resolució "un pas important per reforçar l'acció contra les provocacions" de Corea del Nord.^[2] El Representant Permanent d'Egipte Amr Abdellatif Aboulatta va dir que tenia va votar a favor de la resolució "per mantenir la credibilitat del Tractat de No Proliferació Nuclear, que ha de ser vinculant sense discriminació ni distinció".^[2] El Representant Permanent del Kazakhstan a les Nacions Unides, Kairat Umarov va dir que "cal destacar la naturalesa temporal de les sancions perquè les mesures tinguin el resultat desitjat de fer converses".^[2]

Reacció nord-coreana[modifica]

El 24 de desembre de 2017, el Ministeri d'Afers Exteriors de Corea del Nord va emetre una declaració que afirmava que la resolució "equival a completar el bloqueig econòmic de la RPDC".^[1] La declaració va definir la resolució "com una greu violació de la sobirania" de Corea del Nord i "un acte de guerra que violava la pau i l'estabilitat a la península i la regió coreana".^[1] Segons l'afirmació, les armes nuclears serveixen com a "defensa dissuasiva que no contradiu cap dret internacional", ja que es van desenvolupar" d'una manera justa i legítima fora del Tractat de no Proliferació Nuclear per tal de posar fi a la política hostil i les amenaces i xantatge nuclear dels EUA."^[1]