Rioni de Roma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La paraula italiana rione (en plural rioni) prové del llatí regio "regió" (pl. regiones). Durant l'edat mitjana evolucionà a reiones, que acabà donant lloc a rione. La paraula ha estat usada des de l'edat mitjana per anomenar els districtes del centre de Roma, d'acord amb la política de divisions d'aquell temps.

Roma antiga[modifica | modifica el codi]

Representació gràfica del pomerium

La primera subdivisió urbana de Roma es va dur a terme en el segle IV abans de Crist per part de Servi Tul·li, que va instituir 4 regiones dins el pomerium, o recinte emmurallat; aquestes eren:

  1. Suburana
  2. Esquilina
  3. Collina
  4. Palatina

Durant l'Imperi, sota el comandament d'August, té lloc una nova subdivisió de la ciutat, ja que els marges s'havien estès més enllà dels antics murs d'època republicana. La ciutat seria subdivivida en 14 regiones, les quals se situaven al costat esquerre del curs del Tíber, excepte el Transtiberim (l'actual Trastevere). Eren:

  1. Porta Capena
  2. Caelimontium
  3. Isis et Serapis
  4. Templum Pacis
  5. Esquiliae
  6. Alta Semita
  7. Via Lata
  8. Forum Romanum
  9. Circus Flaminius
  10. Palatium
  11. Circus Maximus
  12. Piscina Publica
  13. Aventinus
  14. Transtiberim

Rioni des de l'edat mitjana[modifica | modifica el codi]

Amb la caiguda de l'Imperi romà i la decadència de la ciutat de Roma com a centre cultural, la població va disminuir dràsticament, alhora que es perdien les subdivisions administratives a l'interior de la ciutat. Entorn del segle XII es va començar a delimitar una nova subdivisió en 12 parts, no per una imposició des de dalt (com als temps antics) sinó simplement per l'ús comú. Si bé les zones eren diferents de les que existien a l'antigor, es va seguir usant el mateix terme: regio en llatí i rione en llenguatge vulgar.

Els rioni es van tornar oficials o definitius al final del segle XIII i el seu nombre s'havia incrementat fins a 13, amb la incorporació del Trastevere. Fins llavors els límits entre un rione i l'altre no eren del tot clars, ja que sovint les cases se situaven al centre del barri i les àrees de frontera es trobaven gairebé desertes, amb què es feia innecessari determinar-ne els confins.

Durant el Renaixement, però, es va dur a terme una intensa tasca de sistematització i reorganització de la ciutat. Moltes parts a l'interior de les muralles es trobaven desertes i van ser objecte d'urbanització, amb la construcció de nous carrers, places i fonts, la qual cosa va fer necessària la delimitació precisa dels confins entre els diferents rioni. L'any 1586 el papa Sixt V va afegir un catorzè rione a la zona de Sant Pere, que va anomenar Borgo.

Aquesta subdivisió es va mantenir vigent fins a la invasió i ocupació de les forces napoleòniques el 1798, quan es va intentar imposar una racionalització de les subdivisions de la ciutat, amb la institució de 12 rioni.

  1. Terme
  2. Suburra
  3. Quirinale
  4. Pincio
  5. Marte
  6. Bruto
  7. Pompeo
  8. Flaminio
  9. Pantheon
  10. Campidoglio
  11. Gianicolo
  12. Vaticano

Rioni de Roma després de la unitat d'Itàlia[modifica | modifica el codi]

Mapa del centre de Roma amb els seus rioni

Roma va experimentar un canvi enorme després que es convertís en capital del Regne d'Itàlia el 1870. El flux continu d'immigrants de tot arreu d'Itàlia, més la construcció de la infraestructura necessària per al funcionament d'una capital d'un estat modern, va fer que que la ciutat patís una urbanització i un creixement demogràfic explosiu, tant a l'interior de la Muralla Aureliana com més enllà.

Juntament amb l'increment de la població, va augmentar també el nombre de rioni a la dècada dels anys 20, fins a arribar als actuals 22, a cada un dels quals oficialment se li assigna un escut, un nombre romà precedit d'una R (rione) i un nom.

Escut Nombre Rione Població [1] Superfície Densitat
Monti R.I Monti 14.381 1,6508 km ² 8.711,53 hab./km ²
Trevi R. II Trevi 3.279 0,5503 km ² 5.958,57 hab./km ²
Colonna R. III Colonna 2.703 0,2689 km ² 10. 052,06 hab./km ²
Campo Marzio R. IV Campo Marzio 7.214 0,8817 km ² 8.181,92 hab./km ²
Ponte R.V Ponte 4.535 0,3189 km ² 14.220,76 hab./km ²
Parione R. VI Parione 3.233 0,1938 km ² 16.682,15 hab./km ²
Regola R. VII Regola 3.974 0,3189 km ² 12.461,59 hab./km ²
Sant'Eustachio R. VIII Sant'Eustachio 2.450 0,1688 km ² 14.514,22 hab./km ²
Pigna R. XIX Pigna 10.490 0,2063 km ² 50.848,28 hab./km ²
Campitelli R.X Campitelli 693 0,5990 km ² 1.156,93 hab./km ²
Sant'Angelo R. XI Sant'Angelo 1.332 0,1376 km ² 9.680,23 hab./km ²
Ripa R. XII Ripa 2.919 0,8485 km ² 3.440,19 hab./km ²
Trastevere R. XIII Trastevere 18.834 1,8008 km ² 10.458,69 hab./km ²
Borgo R. XIV Borgo 3.499 0,4877 km ² 7.174,49 hab./km ²
Esquilino R. XV Esquilino 22.748 1,5807 km ² 14.391,09 hab./km ²
Ludovisi R. XVI Ludovisi 2.038 0,3251 km ² 6.268,84 hab./km ²
Sallustiano R. XVII Sallustiano 2.404 0,2614 km ² 9.196,63 hab./km ²
Castro Pretorio R. XVIII Castro Pretorio 6.499 1,0374 km ² 6264,7 hab./km ²
Celio R. XIX Celio 3.085 0,8254 km ² 3.737,58 hab./km ²
Testaccio R. XX Testaccio 8.530 0,6628 km ² 12.869,64 hab./km ²
San Saba R. XXI San Saba 3.657 1,1068 km ² 3.304,12 hab./km ²
Prati R. XXII Prati 17.427 1,2743 km ² 13.675,74 hab./km ²
Total Rioni 145.924

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rioni de Roma
  1. Font: demo.istat.it (31 de desembre/2009).