Síndrome de sensibilització central

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Les síndromes de sensibilització central (SSC) és el nom que rep un conjunt de síndromes entre els quals, els més rellevants són la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica.

Aquest conjunt de malalties de darrer reconeixement i de prevalença cada vegada més alta,[1] són patologies cròniques, d'origen desconegut i especialment invalidants.

Avui en dia hi ha moltes dificultats per confirmar el seu diagnòstic com també de definir quines síndromes s'inclouen dins d'aquest conjunt, hi ha autors que defensen fins a 50 malalties diferents.[2] Actualment constitueixen un autèntic repte, no només per les administracions,[3] sinó també pels professionals sanitaris que s'hi enfronten.[2]

Referències[modifica]

  1. Quevedo, Héctor «Incremento en la prevalencia de fibromialgia en un centro médico: un estudio observacional comparando los año 2009 y 2011». Interciencia 2012, 3(4), 2012, pàg. 5-9.
  2. 2,0 2,1 «Síndromes de sensibilització central. Fibromiàlgia. Síndrome de fatiga crònica. Síndrome de sensibilitat química múltiple.». Síndromes de sensibilització central. Fibromiàlgia. Síndrome de fatiga crònica. Síndrome de sensibilitat química múltiple., 01-07-2015, pàg. 4. Arxivat de l'original el 2015-09-27 [Consulta: 26 setembre 2015]. Arxivat 2015-09-27 a Wayback Machine.
  3. «Nota de premsa». El Departament de Salut revisa el model d'atenció a les persones afectades per la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica i la sensibilitat química múltiple, 16-03-2015. Arxivat de l'original el 2015-09-27 [Consulta: 26 setembre 2015]. Arxivat 2015-09-27 a Wayback Machine.

Enllaços externs[modifica]