Síndrome serotoninèrgica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Síndrome serotoninèrgica
Classificació i recursos externs

Serotonina
CIM-9 333.99
DiseasesDB 30044
MedlinePlus 007272
eMedicine ped/2786
MeSH C21.613.276.720

La síndrome serotoninèrgica és un conjunt de símptomes causat per un excés de serotonina. Es produeix per la presa de fàrmacs utilitzats en el tractament de malalties molt diverses, però que tenen en comuna la seua capacitat d'augmentar l'alliberament de serotonina en el cervell i en altres òrgans. També pot produir-se per l'ús de drogues (LSD, èxtasis i altres) i més rarament d'extractes de plantes (ginseng, herba de San Juan, etc.) i suplements nutricionals (triptòfan). Freqüentment sorgeix quan s'utilitza més d'una d'aquestes substàncies al mateix temps.

Els fàrmacs més freqüentment implicats són els antidepressius i els analgèsics opiàceos (tramadol, meperidina, etc.). També s'han descrit casos amb sumatriptán, valproato, liti, selegilina, metoclopramida i altres d'ús menys comú. Alguns preparats anticatarrals també han estat implicats.

Aquests fàrmacs poden potenciar els efectes de la serotonina, bé augmentant la síntesi d'aquesta (l-triptòfan), bé inhibint el seu metabolisme (IMAOs), bé incrementant el seu alliberament (MDMA, amfetamina, fenfluramina), inhibint la seua captació (inhibidors selectius de la recaptació de serotonina, altres antidepressius com venlafaxina, i també agents com amfetamina, meperidina, dextrometorfano, nefazodona, etc.) o actuant directament sobre els receptors de serotonina (buspirona).

És un trastorn de gravetat variable. En alguns pacients els símptomes són lleus i transitoris però pot ser greu.

Es manifesta principalment per alteracions mentals, hiperactivitat autonòmica i trastorns neuromusculars. Les alteracions mentals poden ser intranquil·litat, agitació, confusió, desorientació i fins a coma. Entre els símptomes d'hiperactivitat autonòmica destaquen la febre, taquicàrdia, diarrea, vòmits, diaforesi i dilatació pupil·lar. Els trastorns neuromusculars més comuns són: tremolors, mioclonies, rigidesa, hiperreflèxia i atàxia.

Habitualment el pacient millora ràpidament després de suspendre la medicació (la majoria en les primeres 24 hores), però la gravetat és molt variada i alguns precisaran ingrés en la unitat de vigilància intensiva. La mortalitat s'estima propera al 10%.

Tractament[modifica | modifica el codi]

Es basa en la supressió immediata del fàrmac o els fàrmacs responsables, en el control de l'agitació i de la hipertèrmia, en el suport vital i en la utilització de fàrmacs antagonistes serotoninèrgics, principalment la ciproheptadina i la clorpromacina.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Boyer EW, Shannon M. "The serotonin syndrome". N Engl J Med 2005;352:1112-20