Sòcol de CPU

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fotografia il·lustrativa d'un sòcol LGA1366 per microprocessadors Intel

El sòcol o socket (en anglès) és un sistema electromecànic de suport i connexió elèctrica, instal·lat a la placa mare, que s'usa per a fixar i connectar un microprocessador. S'utilitza en equips d'arquitectura oberta, on es busca que hi hagi varietat de components permetent el canvi de la targeta o l'integrat. En els equips d'arquitectura propietària, els integrats es solden sobre la placa base, com passa a les consoles de videojocs.

Existeixen variants des de 40 connexions per integrats petits, fins a més de 1300 per microprocessadors, els mecanismes de retenció de l'integrat i de connexió depenen de cada tipus de sòcol, tot i que actualment predomina l'ús de sòcol ZIF (pins) o LGA (contactes).

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers processadors des del Intel 4004, fins als de principis dels anys 80, es van caracteritzar per usar presència DIP que era un estàndard per als circuits integrats sense importar si eren analògics o digitals. Per a aquests empaquetatges de pocs pins (fins a 44) i de configuració senzilla, es van usar bases de plàstic amb receptors elèctrics, que es fan servir encara per a altres integrats.

Antic Socket PGA per a un processador Intel 80386

A causa de l'augment en el nombre de pins, es va començar a utilitzar empaquetatges PLCC com en el cas del intel 80.186. Aquesta presència pot ser instal·lat directament sobre la placa base (soldats) o amb un sòcol PLCC permetent el canvi del microprocessador. Actualment és utilitzat per algunes plaques base per als integrats de memòria ROM. En aquest sòcol, l'integrat s'extreu fent palanca amb un tornavís de punta plana.

En alguns Intel 80386 es va usar l'empaquetatge PGA en el qual una superfície del processador té un arranjament de pins, i que requereix un sòcol amb forats sobre la seva superfície, que reté l'integrat per pressió. En la versió per al processador intel 80.486 SX es implement l'anomenat Socket 1 que tenia 169 pins. Segons estudis d'Intel, la pressió requerida per a instal·lar o expulsar l'integrat és de 100 lliures, el que va conduir a la invenció de sòcols de baixa pressió LIF i per últim al sòcol de pressió nul ZIF.

Funcionament[modifica | modifica el codi]

El sòcol va soldat sobre la placa base de manera que té connexió elèctrica amb els circuits del circuit imprès. El processador es munta d'acord a uns punts de guia (vora de plàstic, indicadors gràfics, pins o forats que faltaven) de manera que cada pin o contacte quedi alineat amb el respectiu punt del sòcol. Al voltant de l'àrea del sòcol, es defineixen espais lliures, elements de subjecció i forats, que permeten la instal·lació de dispositius de dissipació de calor, de manera que el processador quedi entre el sòcol i aquests dissipadors.

En els darrers anys el nombre de pins ha augmentat de manera substancial a causa de l'augment en el consum d'energia i a la reducció de voltatge d'operació. En els últims 15 anys, els processadors han passat de voltatges de 5V a alguna cosa més d'1V i de potències de 20Watts, a una mitjana de 80Watts.

Per transmetre la mateixa potència a un voltatge menor, han d'arribar més Ampers al processador el que requereix conductors més amples o el seu equivalent: més pins dedicats a l'alimentació. No és estrany trobar processadors que requereixen de 80 a 120 amperes de corrent per funcionar quan estan a plena càrrega, el que resulta en centenars de pins dedicats a l'alimentació. En un processador Socket 775, aproximadament la meitat de contactes són per a la corrent d'alimentació.

Adaptador de Socket 478-423

La distribució de funcions dels pins, fa part de les especificacions d'un sòcol i en general quan hi ha un canvi substancial en les funcions dels ports d'entrada d'un processador (canvi en els busos o alimentació entre d'altres), es prefereix la formulació d'un nou estàndard de sòcol, de manera que s'evita la instal·lació de processadors amb targetes incompatibles.

En alguns casos tot i les diferències entre uns sòcols i altres, en general hi ha retrocompatibilitat (les plaques bases accepten processadors més antics). En alguns casos, si bé no hi ha compatibilitat mecànica i potser tampoc de voltatges d'alimentació, si en les altres senyals. En el mercat es troben adaptadors que permeten muntar processadors en plaques amb sòcols diferents, de manera que es munta el processador sobre l'adaptador i aquest al seu torn sobre el sòcol.

Alguns exemples[modifica | modifica el codi]

Article principal: Llista de sòcols

AMD[modifica | modifica el codi]

Intel[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sòcol de CPU Modifica l'enllaç a Wikidata