Sabin Merino Zuloaga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSabin Merino

Merino with Athletic Club in 2016
Biografia
NaixementSabin Merino Zuloaga
4 de gener de 1992 (1992-01-04) (32 anys)
Urduliz, País Basc
Dades personals
Alçada1,87 m
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat2011 Modifica el valor a Wikidata –
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista
Club actualCD Leganés
Núm. esportiu9
Clubs juvenils
Anys Equip
2001–2002 Danok Bat
2002–2005 Athletic Club
2005–2008 Danok Bat
2008–2009 Javanon
2009–2011 Danok Bat
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
2011–2013 CD Basconia 70 (27)
2012–2015 Bilbao Athletic 81 (21)
2015–2019 Athletic Club 48 (6)
2018–2019 → CD Leganés (cedit) 12 (0)
2019–2020 CD Leganés 2 (0)
2020 Deportivo de La Coruña 18 (5)
2020– CD Leganés 36 (9)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
2016– País Basc País Basc 2 (0)
UEFA: 250085363 Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Juvenil
–2002 Danok Bat
2002–2005 Athletic Club
2005–2008 Danok Bat
2009–2011 Danok Bat Modifica el valor a Wikidata
  Equip
2011–2013 CD Basconia 70(27)
2012–2015 Bilbao Athletic 81(21)
2015–2018 Athletic Club 75(8)
2018–2021 CD Leganés 72(11)
2019–2020→cessió a  Deportivo La Coruña 18(5)
2022– Real Zaragoza 16(0)
2022–2023→cessió a  Club Atlético de San Luis 23(2)
2023–→cessió a  Racing Club de Ferrol Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional
2016–   País Basc 2(0) Modifica el valor a Wikidata

Sabin Merino Zuloaga (Urduliz, Biscaia, 4 de gener de 1992) és un futbolista basc que juga en la demarcació de davanter i milita al Racing de Ferrol de la Segona Divisió d'Espanya.

Trajectòria[modifica]

Inicis[modifica]

Sabin va arribar al pllanter de l'Athletic Club amb tan sols 10 anys, procedent del Danok Bat bilbaí. Va ingressar en l'Aleví B i, posteriorment, va ascendir l'Aleví A i a l'Infantil B. Després de tres temporades va sortir de l'Athletic i va tornar al Danok Bat, club amb el qual va jugar fins a juvenils.[1] Entre mig va passar un any als EE. UU. cursant Batxillerat a la ciutat més poblada de Kentucky, Louisville, i jugant al Javanon Soccer. Amb 19 anys, l'Athletic va tornar a fixar-s'hi i el va reclutar per al CD Basconia, amb el qual va disputar les temporades 2011-12 i 2012-13 a Tercera Divisió. La campanya 2013-14 va pujar al Bilbao Athletic, amb el qual va jugar tots els partits de la temporada. A l'any següent va aconseguir l'ascens a la Segona Divisió d'Espanya, sent un dels pilars principals de l'equip; en jugar 42 partits i marcar 18 gols, sent el màxim golejador de la plantilla conjuntament amb Gorka Santamaría.[2]

Athletic Club[modifica]

Com a premi, Ernesto Valverde el va cridar per fer la pretemporada amb el primer equip, aquest va convèncer a Valverde i se li va fer fitxa perquè formés part de la primera plantilla, on va lluir el dorsal «25» en competició estatal i el «27» en Lliga Europa de la UEFA. El 6 d'agost de 2015 va debutar amb l'Athletic Club, a Bakú, en el partit de tornada de la tercera ronda prèvia de la Lliga Europa. El 14 d'agost va ser titular en l'anada de la Supercopa d'Espanya, a San Mamés, enfront del FC Barcelona (que l'Athletic guanyà 4-0). Va jugar d'extrem esquerre i va ser un martiri per a Dani Alves, a qui va desbordar per assistir Aduriz en el segon gol del partit.[3] En el partit de tornada en el Camp Nou va romandre a la banqueta, proclamant-se campió de la Supercopa d'Espanya onze dies després del seu debut.[4]

El 20 d'agost, en el seu tercer partit, va marcar el seu primer gol en el partit d'anada de l'última ronda prèvia, disputat a Zilina, que va posar fi a derrota per 3-2.El 23 de setembre va aconseguir el seu primer punt en Primera Divisió, davant el Reial Madrid (1-2) en la cinquena jornada, amb el qual va posar fi a la imbatibilitat de Keylor Navas.[5] També, el 25 de febrer va marcar el gol que va donar la classificació per als vuitens final de la Lliga Europa davant l'Olympique de Marsella, en el minut 80, amb una rematada de cap en planxa.[6] El 13 de març, en una de les poques vegades que va poder jugar com a davanter centre a causa de la transcendència d'Aduriz, va marcar un doblet al Reial Betis.[7] A causa d'una lesió muscular a primers d'abril, no va poder participar en el tram decisiu de temporada.

El 23 d'octubre de 2016 va marcar un nou gol davant el Reial Madrid, en aquest cas, al Santiago Bernabéu (2-1). Va ser operat del pubis a la fi de gener, però el 26 de febrer, en el seu segon partit després de la seva volta, va sofrir una lesió en la tíbia de la seva cama dreta que el va tenir a prop de dos mesos de baixa.La seva tercera temporada al club, ja amb Ziganda com a tècnic, va estar marcada per la seva poca aportació a l'equip.[8]

CD Leganés[modifica]

El 31 d'agost de 2018 va ser cedit al Club Deportivo Leganés per una temporada.[9] Finalment, després d'una cessió poc productiva, l'Athletic Club va anunciar que no renovaria el seu contracte. Aquesta decisió va ampliar automàticament la seva vinculació amb el club madrileny una campanya més.[10]

Deportivo de La Corunya[modifica]

El 14 de gener de 2020 el Real Club Deportivo de La Corunya va fer oficial la seva incorporació fins al juny de 2022.[11] L'endemà passat va debutar com a titular en Riazor, aconseguint un dels punts en un triomf davant el Racing de Santander (2-1).[12] Va continuar amb la ratxa golejadora en les següents tres jornades, la qual cosa va fer que fos elegit com a millor jugador del mes de gener de la categoria.[13] El 17 de juny va marcar un gol de xilena en un empat a dos davant el Reial Oviedo.[14]

CD Leganés[modifica]

El 17 d'agost, set mesos després de la seva arribada a La Corunya, va tornar al CD Leganés.[15]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Sabin Merino | Danok Bat». [Consulta: 16 febrer 2019].
  2. ↑ «El Bilbao Athletic, una orquesta variopinta de aprendices». .
  3. ↑ MARCA.com. «Sabin Merino, la estrella inesperada». MARCA.com, 14-08-2015. [Consulta: 8 maig 2019].
  4. ↑ España, Madrid. «Sabin Merino y Lekue, de ascender a la Liga Adelante a ganar la Supercopa de España». Liga de Fútbol Profesional, 18-08-2015. [Consulta: 8 maig 2019].
  5. ↑ MARCA.com. «La racha de imbatibilidad de Keylor duró 427 minutos». MARCA.com, 23-09-2015. [Consulta: 23 maig 2016].
  6. ↑ «1-1. Un bonito gol de Sabin Merino doblega a un gran Marsella». www.efe.com. [Consulta: 23 maig 2016].
  7. ↑ «Este nueve dice la verdad». Mundo Deportivo. [Consulta: 23 maig 2016].
  8. ↑ «Sabin Merino rechaza ofertas para ir cedido». Athletic - El Correo, 07-08-2018. [Consulta: 8 maig 2019].
  9. ↑ «El extremo Sabin Merino, cedido al C.D. Leganés para la presente temporada | C.D. Leganés - Web Oficial». El extremo Sabin Merino, cedido al C.D. Leganés para la presente temporada | C.D. Leganés - Web Oficial. [Consulta: 8 maig 2019].
  10. ↑ «El Athletic libera a Merino, que seguirá en el Leganés hasta 2020». AS.com, 08-05-2019. [Consulta: 8 maig 2019].
  11. ↑ «Sabin Merino, nuevo jugador del Deportivo 2019-2020». Real Club Deportivo de La Coruña, 14-01-2020. [Consulta: 14 gener 2020].
  12. ↑ «El Deportivo abandona el farolillo rojo». Mundo Deportivo, 16-01-2020. [Consulta: 22 maig 2020].
  13. ↑ «Sabin Merino, Mejor Jugador de LaLiga SmartBank en enero». Sabin Merino, Mejor Jugador de LaLiga SmartBank en enero. [Consulta: 22 maig 2020].
  14. ↑ «Sabin inventó la 'chilena-vaselina' para recortar distancias». BeSoccer, 17-06-2020. [Consulta: 18 juny 2020].
  15. ↑ «El C.D. Leganés volverá a contar con Sabin Merino en la temporada 2020/21». C. D. Leganés, 17-08-2020. [Consulta: 18 agost 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sabin Merino Zuloaga
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sabin_Merino_Zuloaga&oldid=33392151»